Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Guzgan

Guzgan, Guzganan o Quzghan (paixtu: گوزگان o گوزگانان o قوزگان), anomenada en àrab Juzjan (àrab: جوزجان, Jūzjān), fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià. Incloïa les actuals ciutats de Maymana, Andkhuy, Shibergan i Sar-i Pol. Era la regió de pas entre l'altiplà iranià i la Transoxiana.

El territori pertanyia al Tukharistan al segle VII i fou conquerit per al-Aqra, lloctinent d'al-Àhnaf ibn Qays, el 653. La dinastia local dels afrigúnides va restar com a poder local. El 737 el kakhan dels turcs fou derrotat pel governador del Khorasan Àssad ibn Abd-Al·lah al-Qasrí prop de la capital regional, Shuburkan. En aquest lloc tanmateix va morir l'alida Yahya ibn Zayd en lluita contra els partidaris dels omeies. Sota els abbàssides la capital va passar a Anbar, potser la moderna Sar-i Pol. La dinastia dels Gozgan-khudja va substituir als afrigúnides amb seu a Kundurm. En aquest temps la capital es creu que va passar a Maymana (al-Yahudiyya). El nom va deixar d'utilitzar-se per anomenar la regió al segle x.

Modernament fou el territori de diversos kanats uzbeks: Akče, Andukhy, Shibergan, Sar-i Pol, i Maymana. Foren incorporats a Afganistan amb Dost Muhammad, si bé el kanat de Maymana va conservar autonomia sota sobirania afganesa.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9