Gustavo Salmerón
Gustavo Díaz Salmerón, més conegut com a Gustavo Salmerón (Madrid, 27 d'agost de 1970), és un actor i director espanyol. BiografiaDes de molt nen s'interessa pel cinema i comença a rodar curtmetratges casolans amb els seus germans i se sent atret cap a les arts en general. Als divuit anys, després d'acabar el batxillerat, estudia un any en una localitat pròxima a Chicago, on entra en contacte amb el món del teatre en la Mount Vernon Drama School. Així i tot, la vocació de ser pintor continua sent més fort i després de presentar els seus dibuixos és preseleccionat per a una beca en el prestigiós Art Institute de Chicago. Però ha de tornar a Espanya per motius familiars. Llavors es matricula en la Facultat de Belles Arts de Madrid. Assisteix regularment a classe i ho combina amb classes de Teatre en el Centre Cultural Nicolás Salmerón. De seguida comencen a oferir-li, gairebé per casualitat, treballs d'actor en teatre i televisió. Finalment el teatre guanya la partida a les arts plàstiques i Gustavo abandona la carrera per a formar-se com a actor. Estudia en diferents escoles durant més de quinze anys, entre les quals destaquen: Cristina Rota, Juan Carlos Corazza, Fernando Piernas i fa cursos amb Augusto Fernándes, Marketta Krimbel a Nova York i a l'Escuela Internacional de Cine de San Antonio de Los Baños (Cuba), Mariano Barroso, Rafael Spregelburd, Phillippe Gaulier, etc. Després d'haver treballat en televisió, en diferents programes infantils, juvenils i musicals, telefilms i diversos muntatges teatrals, arriba a la pantalla gran de la mà de Julio Medem a La ardilla roja i des de llavors participa en més d'una vintena de pel·lícules com Mensaka, Asfalto, Más que amor, frenesí, Todo es mentira o Fuera del cuerpo, etc. També roda dos pel·lícules a Cuba, Mambí i Operación Fangio. A Nova York protagonitza The Other Shoe i a Londres Lluvia en los zapatos. Ha col·laborat amb molts directors novells, a més d'amb directors consagrats com Luis García Berlanga, en Blasco Ibáñez,, Manuel Gutiérrez Aragón, a El rey del río o Mario Camus a La playa de los galgos. En 2001 se sent atret per la direcció i roda el curtmetratge Desaliñada amb Candela Peña, Ernesto Alterio, Guillermo Toledo i Santiago Chavarri, pel qual obté el Goya al millor curtmetratge en 2002 i nombrosos premis internacionals. En 2017 estrena un llargmetratge documental sobre la seva família, Muchos hijos, un mono y un castillo,[1] que obtiene el premio Goya al mejor documental en 2018.[2] Es parella de la periodista i presentadora Beatriz Montañez ObraCinema
TelevisióTeatre
Com a director
Referències
Enllaços externs |