Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gustave Courbet

Plantilla:Infotaula personaGustave Courbet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1819 Modifica el valor a Wikidata
Ornans (Restauració francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1877 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
La Tour-de-Peilz (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri comunal d'Ornans Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Ornans Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, comuner, escultor, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat, pintura d'animals, pintura de gènere, paisatge, nu i natura morta Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura del realisme Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatLa Vie et L’œuvre de Gustave Courbet (1977)
Tout l'œuvre peint de Courbet (1985) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles-Antoine Flajoulot, Charles de Steuben i Nicolas-Auguste Hesse Modifica el valor a Wikidata
Influències
MecenesAlfred Bruyas Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParellaVirginie Binete Modifica el valor a Wikidata
GermansJuliette Courbet
Zélie Courbet Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: b9148b6e-13a8-4945-95e8-b8318981ea01 Discogs: 2241937 Find a Grave: 11875550 Modifica el valor a Wikidata

Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans, França - 31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz, Suïssa) fou un pintor francès, fundador i màxim representant del realisme i compromès activista republicà, proper al socialisme revolucionari.[1]

Biografia

Va néixer a un poble pròxim a Besançon, el paisatge del qual reflecteix als seus quadres. Va estudiar a Besançon i després a París (1840). Va viatjar als Països Baixos (1846) i Alemanya (1853). Va ser amic de Baudelaire, i es relacionà amb Corot i Daumier. Fou seleccionat per a la Comuna de París de 1871. D'ell, Proudhon, en va voler fer un pintor proletari. Creia que l'art podria resoldre les contradiccions socials. De perfil entre assiri i hongarès, gran bevedor, d'una truculència que entretenia una societat de la qual s'afligia Baudelaire, no plasmava gens d'això en les seves pintures, de caràcter més subtil i elegant, en què començava amb llenç obscur, com un mestre clàssic.

Va rebutjar la Legió d'Honor que li volia concedir Napoleó III i durant la Comuna se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de la Comuna, el govern predecessor el va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme.[2] Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests 6 mesos va escapar a Suïssa (1873) per a evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va morir a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol. Va influir en pintors catalans com Ramon Martí Alsina.[3]

Entre el 8 d'abril i el 10 de juliol del 2011 se'n va presentar una mostra al Museu Nacional d'Art de Catalunya, sota el títol Realisme(s). L'empremta de Courbet, que intentava resseguir l'empremta del pintor en la pintura catalana del moment, a partir d'obres de pintors com Ramon Martí Alsina, però mostrant també pintors de referència com Bartolomé Esteban Murillo, Velázquez i fins i tot artistes contemporanis com Antoni Tàpies.

Obra

En un primer moment pinta el paisatge, especialment els boscos de Fontainebleau, i retrats, amb alguns trets romàntics. Però a partir de 1849 és decididament realista. Courbet és el gran innovador del realisme. Escull temes i personatges de la realitat quotidiana. La seva tècnica és rigorosa amb el pinzell, amb el pinzell pla i amb l'espàtula. Les seves referències són els mestres del passat com Velázquez, Zurbarán o Rembrandt. El seu realisme es converteix en model d'expressió de molts pintors, i contribueix a enriquir l'obra de Cézanne:

Galeria d'obres

Referències

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.142. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
  2. Tillier, Bertrand. La Commune de Paris, révolution sans images? (en francès). Editions Champ Vallon, 2004, p. 44. ISBN 2876733900. 
  3. DDAA. El Gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre. Museu d'Art de Girona / Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-393-8507-3. 
Kembali kehalaman sebelumnya