Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Guoyu

No s'ha de confondre amb el text clàssic “Guoyu “ que tracta de la història de la Xina Clàssica ni amb el senyor de la guerra Guo Yu (també conegut com a Cheng Rui).
Infotaula de llenguaGuoyu
Tipusdialecte, idioma oficial i lingua franca Modifica el valor a Wikidata
Dialecte demandarí estàndard Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatRepública de la Xina i Taiwan Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
xinès
mandarí
mandarí pequinès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaxinès tradicional Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-6goyu Modifica el valor a Wikidata
Glottologtaib1240 Modifica el valor a Wikidata
IETFcmn-TW Modifica el valor a Wikidata

Guoyu o també Guo Yu (xinès tradicional: 國語, xinès simplificat: 国语, pinyin: Guóyǔ, literalment 'Idioma nacional'), és el terme que fa referència al xinès estàndard (basat en el dialecte pequinès) que rep altres noms com mandarí i putonghua; així com el nom de la modalitat del xinès que es feia servir oficialment tant a la República de la Xina fins al 1949, com actualment a Taiwan.[1]

Té els seus orígens en el naixement de la República de la Xina, ja que la modernització del xinès equivalia a escriure tal com es parlava. I s'inicia amb el baihua (contraposat al xinès clàssic, el wényán).

No és estrany, per tal d'especificar, l'ús del terme guoyu utilitzat per a denominar el xinès estàndard de Taiwan i Hong Kong,[2] diferenciant-lo del putonghua. En el cas del xinès estàndard a Taiwan, tot i ser equivalent al homòleg del continent, hi trobem majors influències del japonès o de les variants de Jiangsu i Zhejiang.[3] A Singapur i el sud-est asiàtic des de mitjans de la dècada del 1960 s'utilitza també l'expressió huayu, que originàriament es referia a totes les variants lingüístiques del xinès.[2]

Termes i definicions

El xinès no és un únic idioma, sinó un grup d'idiomes de la branca sinotibetana, que inclouen variants com el mandarí, el cantonès i el hakka.[4][5] Comparteixen un origen comú i un sistema d'escriptura - els caràcters xinesos - i entre els parlants del xinès són considerats dialectes (方言 fāngyán) d'un mateix idioma. No obstant això, aquests dialectes sovint difereixen molt en la forma oral i no són mútuament intel·ligibles. En conseqüència, els lingüistes occidentals tendeixen a considerar-los com a idiomes separats, i no com a dialectes d'un mateix idioma;[6] fent referència a Yuen Ren Chao, John DeFrancis va comparar les diferències entre alguns dialectes amb les diferències entre l'anglès i l'holandès, per exemple.

El dialecte mandarí del xinès és un grup d'idiomes xinesos que inclou almenys vuit subgrups, sovint anomenats dialectes. En anglès, "dialecte mandarí" pot referir-se a qualsevol d'aquests dialectes del mandarí, que no necessàriament són mútuament intel·ligibles. No obstant això, aquest terme s'utilitza més sovint per referir-se a l'idioma xinès estàndard,[7][8] el dialecte prestigiós.

L'idioma xinès estàndard a la Xina continental s'anomena putonghua (普通話; Pǔtōnghuà; "discurs comú"), i a la República de la Xina (Taiwan) es diu guoyu (國語; Guóyǔ; "idioma nacional"). Aquests dos idiomes, com el dialecte mandarí, es basen en el dialecte de Pequín i són mútuament intel·ligibles, però tenen diferències lèxiques, fonològiques i gramaticals diferents. També existeixen diferències significatives entre putonghua i guoyu. Alguns estudiosos argumenten que el putonghua i el guoyu són estàndards artificials que, estrictament parlant, no representen la llengua materna d'un nombre significatiu de persones o, fins i tot, de cap persona.[9][10]

El guoyu existeix en un rang que va des de la versió més estàndard i oficial de la llengua fins a una forma influenciada més fortament pel dialecte min nan (hàk-kâ).[11]

Referències

  1. 東吳外語學報 (en anglès). 東吳大學, 外語學院, 1994. 
  2. 2,0 2,1 Kane, Daniel. The Chinese Language: Its History and Current Usage. Tuttle Publishing, 2006, p. 22–23, 93. ISBN 978-0-8048-3853-5. 
  3. Yuming, Li; Wei, Li. 2012–2013 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2019-07-22. ISBN 978-1-5015-1159-2. 
  4. «Why it’s hard to argue there is one Chinese language». www.scmp.com. [Consulta: 28 octubre 2024].
  5. «What Is The Main Language In China?-Mandarin/Standard Chinese». sonofchina.com. [Consulta: 28 octubre 2024].
  6. «What Is a Chinese "Dialect/Topolect"? Reflections on Some Key Sino-English Linguistic Terms». www.sino-platonic.org. [Consulta: 28 octubre 2024].
  7. «Mandarin dialects: Unity in diversity». unravellingmag.com. [Consulta: 28 octubre 2024].
  8. «Things You Have To Know About Taiwanese Mandarin». ltl-taiwan.com. [Consulta: 28 octubre 2024].
  9. «The Four Languages of "Mandarin"». sino-platonic.org. [Consulta: 28 octubre 2024].
  10. «Hypercorrection in Taiwan Mandarin». homepage.ntu.edu.tw. [Consulta: 28 octubre 2024].
  11. «台湾地区国语抑扬调 (二声与三声) 之发声与听辨». www.jstor.org. [Consulta: 28 octubre 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9