Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Guerra Civil de Geòrgia

Plantilla:Infotaula esdevenimentGuerra Civil de Geòrgia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° N, 44° E / 42°N,44°E / 42; 44
Tipusguerra civil Modifica el valor a Wikidata
Part dedissolució de la Unió Soviètica, Conflicte georgiano-osseta, Conflicte d'Abkhàzia i Conflictes postsoviètics Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps22 desembre 1991 - 31 desembre 1993 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGeòrgia
Abkhàzia
Ossètia del Sud Modifica el valor a Wikidata
Geòrgia i les seues repúbliques separatistes del Caucas: Abkhàsia (verd) i Ossètia del Sud (roig).

La Guerra Civil de Geòrgia o també anomenada Guerra Civil georgiana, és un conflicte interètnic i intranacional entre diferents regions d'Ossètia del Sud i d'Abkhàzia, tot i que també es refereix al cop d'Estat dels militars del 21 de sembre del 1991 al 6 de gener del 1992 en contra del President democràticament escollit de Geòrgia, Zviad Gamsakhúrdia, fent referència també al seu posterior sollevament en un intent per recuperar el poder el 1993.

Orígens del conflicte

En el moment de la dissolució de la Unió Soviètica, els Estats Units varen designar com a il·legítimes les fronteres de l'URSS posteriors al pacte germano-soviètic del 1933. Degut a açò, l'administració del president Bush dona suport obert a les secessions als estats bàltics, és a dir, Estònia, Letònia i Lituània, però, en canvi, guarda certa distància amb les secessions transcaucàsiques, opinant-ne que es tracta d'afers interns soviètics.

No debades, moviments d'autodeterminació de les minories ètniques Ossetes i Abkhàzies de Geòrgia demanen el ple reconeixement a principi dels anys 1990. Geòrgia hi respon amb la força militar, intentant, d'aquesta manera, sufocar les forces separatistes. El 5 de gener del 1991, la guàrdia nacional georgiana entra a Tskihinvali, capital d'Ossètia del Sud, provocant l'inici de combats armats a la ciutat. La crisi osseto-georgiana fou de fet un dels primers problemes als quals es va haver d'enfrontar Zviad Gamsakhourdia.

Cop d'Estat

El 20 de desembre del 1991, els combatents de Kitovani miren de fer esforços per derrocar en un últim atac a Gamsakhourdia. Dos dies més tard, els rebels prenen possessió de diferents establiments governamentals i ataquen el parlament, on el perisident Zviad Gamsakhourdia i els seus s'hi havien refugiat. El 6 de gener del 1992 el govern del president i el president mateix es veuen forçat a abandonar el país, direcció Armènia i acabant a Txetxènia, on hi trobà Djokhar Doudaïev, president secessionista txetxè i reconegut per Gamsakourdia.

Resistència zviadista

El cop d'Estat provocà l'establiment d'un govern transitori (el Consell Militar) format per un triumvirat inicial, Djaba Ioseliani, Tenguiz Kitovani i Tenguiz Sigoua. Tanmateix, el president destituït continuà rebent suport de Geòrgia. Durant el seu asil va governar o, en qualsevol cas, mira de governar el país durant uns 18 anys. Per exemple, els actors implicats a favor del govern de Gamsakhourdia, els anomenats "zviadistes", van començar a manifestar-se als carrers de Tbilissi. Armats intenten impedir al govern transitori la seua funció. Però la situació fa empitjorar el conflicte. Al mes de febrer del 1992 els combats a Ossètia del Sud s'accentuen.

Vegeu també

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9