Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Guadajoz

Plantilla:Infotaula indretGuadajoz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaAndalusia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPriego de Córdoba
Final
Entitat territorial administrativaProvíncia de Jaén (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióriu Guadalquivir
DesembocaduraGuadalquivir Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 49′ 53″ N, 4° 50′ 59″ O / 37.831306°N,4.8496°O / 37.831306; -4.8496
Afluents
Conca hidrogràficaconca hidrogràfica del Guadalquivir Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió215 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica2.415 km² Modifica el valor a Wikidata

El Guadajoz és un riu del sud d'Espanya, un afluent del Guadalquivir. Té una longitud de 114 km i drena una conca de 2.415 km².[1]

Geografia

El Guadajoz neix a les serres de Priego de Córdoba i desemboca al Guadalquivir a l'altura el terme municipal de Còrdova, al costat de la subestació de carburants de Repsol, exactament en la intersecció de l'autovia Madrid-Sevilla amb l'antiga carretera N-IV. Rep les aportacions dels rius Sant Joan, Pelat, Víboras, Marbella i Guadalmoral.[2] Les aigües del riu són salobres a partir de la desembocadura del rierol Salat, i es van endolcint amb les aportacions de la riera de la Carchena i el Ventogil, el primer d'ells a escassos 2 km de la pedania cordovesa de Santa Cruz, lloc on es troben les ruïnes i jaciments d'Ategua. En el seu trancurs s'hi troben dos embassaments: el de Vadomojón i el de Víboras.[3]

Bio-fauna

El Guadajoz, fins a l'última dècada del segle xx, no ha estat regulat per preses i, a la seva bio-fauna, encara no es troben presents espècies al·lòctones, encara que amb la construcció del pantà es van introduir en el mateix peixos com la carpa i el Black Bass. Tot i així, a la llera del riu les espècies predominants són la boga i sobretot el barb d'Andalusia. S'han tret, de forma esporàdica, anguiles, i la tortuga autòctona encara està present en tota la llera.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9