Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Groc de crom

El cromat de plom, groc de plom o groc de París, és un pigment groc actualment utilitzat en pintures, tintes d'impremta, laques i plàstics, entre altres.

Història

Fabricat per la primera vegada pel químic francès Louis Nicolas Vauquelin el 1809 a partir d'unes mostres de crocoïta, un mineral vermell ataronjat compost per cromat de plom i descobert per Johann Gottlob Lehmann (1719-1767), metge, científic i geòleg alemany, el 1761 i per Peter Simon Pallas el 1770.

El pigment es va utilitzar fins al 1870, quan se'n va abandonar l'ús per tenir poca estabilitat i poca resistència a la llum. Es va recuperar a partir de 1918 quan, ja entrat el s.XX, la indústria química fou capaç de fabricar el pigment d'una forma cada cop més estable i resistent.

Composició

El cromat de plom (PbCrO4) s'obté per precipitació en solucions de crom i plom.

Pb(NO₃)₂  + K₂CrO₄ ⇒ PbCrO₄ + 2 KNO₃

Pb2+ + CrO₄2- ⇒ PbCrO₄

Toxicitat

Com tots els pigments que contenen plom o crom, és un material tòxic i s'ha de prendre les precaucions adequades per utilitzar-lo amb seguretat.

Altres pigments de crom

Vauquelin, a més a més de descobrir el seu ús com a pigment, també va utilitzar el cromat de plom per descobrir l'òxid de crom III (Cr₂O₃) o verd de crom, un altre pigment utilitzat en pintura i coloració de vidres.

Ús en la pintura

Es fa servir en pintures a l'oli, al tremp, acríliques, aquarel·la i a la cola. En oli té un assecatge molt bo i una perfecta opacitat.

És inestable als àlcalis, àcids minerals, i gasos com els sulfur d'hidrogen i l'anhídrid sulfurós.

En presència de calç humida i amoníac es torna ataronjat (cromat bàsic de plom).

Vincent van Gogh va utilitzar aquest pigment en els seus famosos gira-sols, que deuen el seu ‘misteriós i enigmàtic’ color a la descomposició del cromat de plom per efecte de l'exposició a la llum, convertint el groc brillant original en un to marró verdós brut.[1]

Combinacions amb altres pigments

Amb pigments orgànics es pot reduir en òxid de crom (d'un color verdós). No s'ha de barrejar amb groc de cadmi ni amb pigments que continguin sofre, que l'ennegririen.

Referències

  1. Doerner, Max.

Bibliografia

  • Doerner, Max. Los materiales de pintura y su empleo en el arte (en castellà), 1921. 
  • Mayer, Ralph. Materiales y técnicas del arte (en castellà), 1993. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9