Les seues principals amenaces són el territori reduït que ocupa; la fragmentació de les diferents poblacions; la pèrdua de qualitat del seu hàbitat; la desforestació de les illes a causa de l'activitat humana (la qual cosa ha fet minvar el nivell de precipitacions); la dessecació de les fonts i la desviació, canalització i entubament dels cabals hídrics per a l'aprofitament de l'aigua en terres de conreus. A més, en el cas particular dels barrancs, l'abocament d'escombraries, l'afluència de residus químics agrícoles i l'ús dels tolls per al rentat mitjançant la utilització de detergents, ha donat lloc a la contaminació i eutrofització de grans trams d'aquests, a la qual cosa cal sumar l'efecte de les extraccions de l'aigua del subsòl, ja que alimenta molts dels gorgs que apareixen en els barrancs de la zona baixa.[8]
↑Malmqvist, B., Nilsson, A.N. i Báez, M., 1995. Tenerife's freshwater macroinvertebrates: status and threats (Canary Islands, Spain). Aquatic Conservation: Marine and freshwater ecosystems, 5: 1-24.
↑Machado, A., 1987. Los Ditíscidos de las Islas Canarias (Coleoptera, Dytiscidae). Instituto de Estudios Canarios, La Laguna, 79 pp.
↑Nilsson, A.N., Malmqvist, B., Báez, M. Blackburn, J.H. i Armitage, P.D., 1998. Stream insects and gastropods of Gran Canaria (Spain). Annales de Limnologie, International Journal of Limnology, 34 (4): 413-435.
Malmqvist, B., Nilsson, A.N., Báez, M., Armitage, P.D. i Blackburn, J., 1993. Stream macroinvertebrate communities in the island of Tenerife. Archiv für Hydrobiologie, 128: 209-235.
.svg){kind=icon}
