Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gran Armènia

Plantilla:Infotaula geografia políticaGran Armènia
Imatge
Tipusideologia i gran pàtria Modifica el valor a Wikidata
Localització

Mapa de la Gran Armènia

La Gran Armènia és l'estat reclamat pels armenis de Rússia i de l'Imperi Otomà el 1918 i que va tenir plasmació jurídica en la República Democràtica d'Armènia al Tractat de Sèvres de 1920, mai ratificat, pel qual l'Imperi Otomà i els aliats van fer la pau, i després en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els límits de l'estat, causa de la Guerra d'independència turca, i fins i tot arribant a l'Armènia russa en la Guerra turco-armènia. Armènia va patir al mateix temps l'atac dels àzeris, turcs[1] i comunistes armenis.[2] Els turcs van conquerir Aleksandrópol o Gyumri (Gumru) a la fi de l'any 1920, i van signar el Tractat d'Aleksandrópol amb la República Socialista Soviètica d'Armènia que posava fi a la guerra i al somni armeni.

L'arbitratge del president estatunidenc sobre les fronteres de la Gran Armènia (que assignava a Armènia la part coneguda com a Armènia Wildoniana) no va tenir efectivitat perquè fou emès quan els turcs ja havien ocupat les regions que s'assignaven a Armènia.

Ocasionalment s'ha donat també el nom de Gran Armènia a la part oriental de l'Armènia bagràtida, que constituïa la major part del regne, gairebé sempre sota influència o domini persa. A causa d'això i de les connotacions imperialistes del terme «Gran», els nacionalistes armenis ja no parlen avui dia de la Gran Armènia i es refereixen a l'«Armènia Unida», en la qual inclouen no solament les antigues Armènia otomana i Armènia russa (fins 1818, després Armènia Soviètica), sinó també l'Alt Karabakh i l'enclavament de Nakhtxivan a l'Azerbaidjan i la regió de Djavakheti a Geòrgia.[3]

Referències

  1. Suny, Ronald G. Armenia, Azerbaijan, and Georgia (en anglès). DIANE Publishing, 1996, p. 16. ISBN 0788128132. 
  2. Select Committee on Communist Aggression. Special Report of the Select Committee on Communist Aggression (en anglès). United States. Select Committee on Communist Aggression, 1954, p. 10. 
  3. «Internal Instability Ahead». Yerevan/Brussels: International Crisis Group, 18-10-2004. [Consulta: 11 juny 2014]. «The Dashnaktsutiun Party, which has a major following within the diaspora, states as its goals: "The creation of a Free, Independent, and United Armenia. The borders of United Armenia shall include all territories designated as Armenia by the Treaty of Sevres as well as the regions of Artzakh [the Armenian name for Nagorno-Karabakh], Javakhk, and Nakhichevan»
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9