Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gramalla

Recreació moderna de la vestimenta d'un dels sis consellers de la Conselleria de Barcelona a principis del segle xviii amb, la típica gramalla de conseller de color granat

La gramalla era una peça de vestir emprada en època medieval i moderna. Consistia en una mena de sobrevesta o toga folgada que es vestia sobre les altres peces, sovint acompanyada del caperó. Tenia versió femenina, el gramalló, dut sobre la gonella.

Era una peça relativament habitual, car la vestí el rei Pere el Gran per passar desapercebut quan es dirigia al desafiament de Bordeus, segons consta a la Crònica de Ramon Muntaner.

El teixits i colors lluïts a les gramalles eren força diversos i a vegades eren folrades a l'interior amb pells o teles. Es vestia a sobre de totes les peces i n'hi havia algunes que eren de pluja.[1] Usualment l'ús d'aquesta vestimenta era associada al dol o alguns actes solemnes.[2]

En particular, la gramalla (generalment carmesí) era la vestimenta oficial dels consellers de Barcelona i dels jurats de València, així com dels membres del Gran i General Consell mallorquí; d'aquesta manera esdevingué símbol de la dignitat municipal. Per aquest mateix motiu fou abolida per Felip V d'Espanya arran dels decrets de Nova Planta, alhora que el nou règim borbònic la imposava com a uniforme dels subalterns municipals, amb manifesta voluntat d'escarni.[3]

Arran la revolució liberal, l'Ajuntament de Barcelona abolí la gramalla en rescabalament de la humiliació col·lectiva.[4] En canvi, continuà en ús entre els macers de tot de municipis valencians fins ben avançat el segle xx.[5]

Referències

  1. Maranges i Prat, Isidra. Institut d'Estudis Catalans. La indumentària civil catalana: segles XIII-XV. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 34-35. ISBN 84-7283-189-2 [Consulta: 3 agost 2015]. 
  2. Diccionario histórico enciclopédico, 1830, pàg. 69
  3. [1] "Gramalla". Gran enciclopèdia catalana [en línia].
  4. Anguera, Pere. Els precursors del catalanisme: catalanitat i anticentralisme: 1808-1868. Barcelona: Empúries, 2000. (Biblioteca universal; 146) P. 131.
  5. [2] "La gramalla de l'últim macer de Xàbia". La Marina Plaça, 27 des. 2017.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9