Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Grágás

Pàgina de Gragás en la versió GKS 1157 fol.

El codi Grágás ('de l'oca grisa', també Lögréttuþáttur) és una col·lecció de lleis del període de l'Estat Lliure d'Islàndia i consta de lleis civils i de regulació de l'Església cristiana islandesa. Abans de l'establiment del codi Grágás l'encarregat de recordar i recitar les lleis d'Islàndia era el Lögsögumaður al parlament nacional islandés, l'Altingi, durant un període de tres anys. Al 1117 es decidí en l'Alþingi que totes les lleis s'havien d'escriure. Les recopilà durant aquell hivern Bergtór Hrafnsson, en la hisenda d'Hafliti Másson, en uns 130 còdexs, fragments i diverses còpies que es publicaren a l'any següent.[1] Per tant, no era un còdex uniforme, sinó un aplec de regles que individualment es podia usar i interpretar per avantatjar una posició o desavantatjar a tercers.

Hi ha dues còpies de Grágás:[2]

  • Konungsbók (o Llibre del Rei, ca. 1260), titulat així perquè una còpia se'n conserva a la Biblioteca Reial de Dinamarca.
  • Staðarhólsbók (ca. 1280), el nom fa referència al lloc, una granja, on se'n trobà al s. XVI.

Contingut

Konungsbók

Bàsicament Grágás ofereix informació sobre els dos nuclis importants de la societat de terratinents islandesos: els goði i els bóndi i les seues responsabilitats en l'ordre social i judicial.[3] Entre altres temes detalla la composició i funció de l'òrgan legislatiu de l'Altingi: el Lögrétta; l'opció de qualsevol individu a presentar lleis en la Roca de la Llei; els diferents tipus de tribunals i la «Cinquena Cort» (o tribunal superior d'apel·lacions); normes sobre l'esclavitud; lleis exclusives per al culte cristià i les seues institucions (també dites Kristinréttr forni o «velles lleis cristianes»); les funcions del Lögsögumaður; la llista de compensacions (Baugatal); regles sobre el dret a muntar a cavall (Um hross reiðanar); i també, tot i que no n'hi ha una secció particular, ressalta el paper de la dona, els seus drets, matrimoni i el tracte cap a elles.[4] Remarca la diferència entre assassinat premeditat (Morð), acte vergonyós i punible, i homicidi (Víg) que estava emparat i regulat en una secció particular (Víglóði), ja que la llei oferia el dret de revenja (equiparable a la vendetta, defensar la persona i l'honor dins d'uns límits), tot i que no s'hi esclareix si era una pràctica popular.[5]

Aquestes lleis estigueren en vigor fins al 1271-1273, quan s'adoptà la legislació Járnsíta (flanc de ferro), basada en la legislació noruega.

El terme oca grisa s'encunya al s. XVI i pot referir-se a:

  • Al fet que les lleis s'escrigueren amb ploma d'oca.
  • Al fet que les lleis s'escrigueren sobre pells d'oca, o
  • A l'antiguitat d'aquestes lleis, ja que es creia que les oques vivien molt més que altres aus.

Referències

  1. Íslendingabók, cap. 10
  2. Jesse L. Byock (1990), Medieval Iceland: Society, Sagas, and Power, University of California Press, ISBN 0520069544 p. 21.
  3. Byock, Jesse (1993), Feud in the Icelandic Saga, University of California Press, ISBN 0520082591 p. 210.
  4. Jesse L. Byock (2001), Viking Age Iceland, Penguin Books, ISBN 0141937653 pp. 308 - 323
  5. Jesse L. Byock (2001), Viking Age Iceland, Penguin Books, ISBN 0141937653 p. 227

Bibliografia

  • Byock, Jesse L., Medieval Iceland: Society, Sagues, and Power, University of Califòrnia Press, Berkeley, CA 1990.
  • Finsen, Vilhjálmur, ed. Grágás: Islændernes lovbog i fristatens tid. Copenhagen: Berling, 1852. Odense: Odense universitetsforlag, 1974.
  • Gjerset, Knut, History of Iceland, The MacMillan Company, NY 1924.
  • Laws of Early Iceland: Grágás. The Codex Regius of Grágás with Material from Other Manuscripts, vol. I, trans. by Andrew Dennis, Peter Foote, Richard Perkins. Winnipeg: O of Manitoba P, 1980.
  • Laxness, Einar, Íslandssaga, vol. 1, Bókaútgáfa Menningarsjóds og Þjódvinafélagsins, Reykjavik 1974.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9