Goyescas (pel·lícula)

Per a altres significats, vegeu «Goyescas».

Goyescas

Fitxa
Direcció	Benito Perojo
Protagonistes	Imperio Argentina Rafael Rivelles Guillem Armando Calvo Manolo Morán Marta Flores Antonio Casas Xan das Bolas Marina Torres i Buxadé
Director artístic	Sigfrido Burmann
Producció	Joaquín Goyanes
Guió	Benito Perojo i Fernando Periquet Zuaznábar
Música	Enric Granados i Campiña i José Muñoz Molleda
Fotografia	Michel Kelber i Cecilio Paniagua
Muntatge	Petra de Nieva
Vestuari	Manuel Comba Sigüenza
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	9 octubre 1942
Durada	102 min
Idioma original	castellà
Color	en blanc i negre
Format	format acadèmic
Descripció
Gènere	cinema musical i drama
Lloc de la narració	Madrid

Goyescas és una pel·lícula musical espanyola dirigida per Benito Perojo en 1942 i protagonitzada per Imperio Argentina, Rafael Rivelles i Armando Calvo. La pel·lícula és una adaptació de l'òpera Goyescas d'Enric Granados, qui alhora es va inspirar en els cartrons per a tapissos de Francisco Goya.^[1] La música fou adaptada per José Muñoz Molleda afegint coples de Rafael de León i Manuel Quiroga.^[2]

Ambientada a Madrid, entre fins del segle xviii i principis del XIX. La comtessa de Gualda i la famosa cançonetista Petrilla s'assemblen molt físicament, tant que molta gent les confon. Però un dia descobreixen que estimen al mateix home, el marquès de Nuévalos, sorgirà entre elles una terrible rivalitat que resoldran a base de coples i episodis que recreen les pintures de Goya.

• Imperio Argentina com Petrilla / Condesa de Gualda.
• Rafael Rivelles com Fernando Pizarro.
• Armando Calvo com Luis Alfonso de Nuévalos.
• Manolo Morán com Amo del mesón.
• Marta Flores com Pepa, La Gitana.
• Juan Calvo com Bandit 1.
• Xan das Bolas com Miguel.
• Ramón Martori com Corregidor.
• Antonio Casas com a Paquiro.
• José Latorre com Ministre.
• Manuel Requena com Ventero.
• Eloísa Muro com Reina.
• María Vera com Maja.
• Marina Torres com Donzella de la condesa.
• Antonio Bayón com Bandit 2.
• Carmen Ponce de León com Dona.

La pel·lícula va rebre el premi de la biennal a la 10a Mostra Internacional de Cinema de Venècia (1942).^[3] També va rebre el sisè premi als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1943.^[4]

• Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer 2008.