|
Gotthold Ephraim Lessing
Gotthold Ephraim Lessing (Kamenz, Saxònia, 22 de gener de 1729 - Brunsvic, 15 de febrer de 1781) va ser un filòsof, escriptor, dramaturg i poeta alemany de la il·lustració. Amb els seus drames i assajos teòrics va tenir una influència significativa en l'evolució de la literatura alemanya. Els historiadors del teatre el consideren el primer dramaturg en el seu moment al Teatre Nacional d'Hamburg.[1] La seua vidaLessing, fill d'un pastor i redactor d'obres teològiques, va créixer a Kamenz. Després d'iniciar l'any 1737 la seua formació al col·legi del poble i seguir-la des de 1741 a l'acadèmia St. Afra de Meissen, va començar l'any 1746 els estudis de teologia i medicina a Leipzig, que va finalitzar el 1748. De 1748 a 1760 va viure a Leipzig i a Berlín, on va treballar com a crític i redactor de, entre altres publicacions, el periòdic Vossische Zeitung. L'any 1752, va obtenir el títol acadèmic de Magister a Wittenberg. El 1760 havia fundat junt amb Johann Joachim Christoph Bode una llibreria, que no tingué èxit.[2] De 1760 a 1765 va ser secretari del general Friedrich Bogislav, comte de Tauentzien. El 1765 va retornar a Berlín, des d'on es va traslladar a Hamburg l'any 1767 per treballar com a dramaturg i conseller del Deutsches Nationaltheater ('Teatre Nacional Alemany'). A Hamburg va conèixer Eva König, la seua futura esposa. L'any 1770 va ser nomenat bibliotecari de l'Herzog-August-Bibliothek ('Biblioteca del Duc August'), de Wolfenbüttel. Tanmateix, el seu treball es va veure interromput en múltiples ocasions a causa de diversos viatges, entre d'altres l'any 1775 junt amb el príncep Leopold, a Itàlia. L'any 1776 va contraure matrimoni amb Eva König, la qual s'havia quedat viuda, a Jork (prop d'Hamburg). Eva Lessing va morir l'any 1778 després del naixement d'un fill que tampoc no va aconseguir sobreviure. El 15 de febrer de 1781 va morir Lessing mentre visitava el mercader de vins Angott a Brunsvic. La seua creacióLessing va ser un poeta, pensador i crític literari interessat en molts temes. Sent un dels representants més excel·lents de la Il·lustració alemanya, es va convertir en el pioner intel·lectual de la nova autoconfiança de la burgesia. L'estil irònic i polemitzador és característic dels seus escrits teòrics i crítics. En aquest sentit, el seu ús característic del diàleg el va ajudar a observar cada cosa des de diversos punts de vista i, fins i tot, a cercar traces de veritat en els arguments del seu adversari. Mai no va considerar que la veritat fóra quelcom estàtic, que algú poguera posseir, sinó que va entendre la recerca de la veritat com un procés d'acostament. Molt prompte va dirigir el seu interès cap al teatre. En els seus assajos teòrics i crítics relatius a aquest tema, així com en els seus treballs com a autor, va intentar contribuir al desenvolupament d'un nou teatre burgès a Alemanya. Es va oposar a la teoria literària de Johann Christoph Gottsched i els seus deixebles, que va ser la generalment acceptada en el seu temps. Va criticar particularment la simple imitació dels dramaturgs francesos i va defensar la tornada als principis clàssics d'Aristòtil, així com a l'acostament a l'obra de Shakespeare. Va ser precisament Lessing qui va iniciar la introducció de Shakespeare a Alemanya, treballant amb diverses companyies teatrals. Fins a 1769 va intentar, junt amb d'altres, crear un teatre nacional alemany a Hamburg. Avui els seus treballs es consideren prototips de la dramatúrgia burgesa alemanya que es va desenvolupar més tard. Miss Sara Sampson i Emilia Galotti són considerades les primeres tragèdies burgeses; Minna de Barnhelm, model per a moltes comèdies clàssiques alemanyes; i Nathan el Savi (en alemany, Nathan Der Weise) el primer drama ideològic. En els seus treballs religiosofilosòfics va defensar la llibertat de pensament dels cristians creients. Va argumentar en contra de basar la creença en revelacions i va ser contrari a entendre la Bíblia al peu de la lletra, com defensava la predominant opinió ortodoxa. Sent "fill" de la Il·lustració, va confiar en un "cristianisme de la raó", que s'orientaria en l'esperit de la religió. Va creure que la raó humana -impulsada per crítica i contradicció- evolucionaria també sense revelacions divines. A fi d'iniciar una discussió pública contra l'ortodoxa Fidelitat a la lletra, va publicar entre 1774 i 1778 set Fragments d'un innomenat (Fragmente eets Ungenannten), la qual cosa va portar a l'anomenada controvèrsia dels fragments (en alemany, Fragmentenstreit).[3] El seu adversari principal en aquesta controvèrsia va ser el pastor principal d'Hamburg, Johann Melchior Goetze, contra qui Lessing va redactar, entre d'altres, onze escrits anomenats Anti-Goetze. A més, en nombrosos enfrontaments amb els representants de l'opinió ortodoxa va prendre partit per la tolerància enfront de les altres religions del món. Quan se li va prohibir publicar més assajos teòrics, Lessing va expressar les seues opinions amb el drama Nathan el Savi. En l'obra L'educació de la humanitat (Die Erziehung des Menschengeschlechts) va exposar coherentment la seua opinió. El concepte de la llibertat (del teatre enfront del domini del model francès i de la religió enfront del dogma eclesiàstic) va ser el fil conductor de tota la seua obra. Conseqüentment, també es va comprometre amb l'alliberament de la burgesia de la tutela de la noblesa. Així mateix, sempre es va esforçar per la independència de la seua pròpia existència literària. Tanmateix, difícilment va poder imposar el seu ideal de la possibilitat d'una vida d'escriptor lliure davant de les pressions econòmiques. Així, va fracassar a Hamburg el seu projecte d'una editorial autogestionada pels autors, que va intentar realitzar junt amb C. J. Bode. La seua obra
Traduccions al català
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
