Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gonbad-e Qabus

Plantilla:Infotaula geografia políticaGonbad-e Qabus
Imatge
Tipusciutat de l'Iran i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 15′ 00″ N, 55° 10′ 02″ E / 37.25004°N,55.16721°E / 37.25004; 55.16721
EstatIran
ProvínciaProvíncia de Golestan
Xarestanxarestan de Gonbad-e Qabus
BakhshCentral District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població151.910 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic0172 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgonbadcity.ir Modifica el valor a Wikidata

Gonbad-e Qabus[1] (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan. Té una població de 135.868 habitants (2005) que eren uns deu mil el 1956.[2]. Dues universitats estan presents a la ciutat: la Universitat Islàmica Azad de Gonbad i la Universitat Payamnoor de Gonbad.

Llocs interessants

  • Les ruïnes de l'antiga Gurgan, que va donar nom a la regió de la qual fou la capital, a uns 5 km a l'oest: inclouen un mausoleu suposadament de l'alida Yahya ibn Zayid.
  • La seva torre o mausoleu del ziyàrida Kabus ibn Wushmgir és a la part nord del carrer principal, i va donar nom a la moderna vila. Fou proposada per ser Patrimoni de la Humanitat. Té 50,90 metres d'altura i uns mil anys d'antiguitat. Està construïda de rajola i és un cilindre amb copa cònica; el diàmetre n'és de 17 metres. Fou construïda el 1006-1007 per l'emir ziyàrida Shams al-Ma'āli Kabus ibn Wushmgir (شمس المعالي قابوس بن وشمگير), i es troba a 3 km al nord de l'antiga ciutat de Gurgan (Jorjan), una de les capitals ziyàrides. L'interior està decorat en estil muqarna. Inclou una inscripció cúfica que diu: هذا القصر العالي – لامير شمس المعالي – الامير قابوس ابن وشمگير – امر به بنائه في حياته – سنه سبع و تسعين – و ثلثمائه قمريه و سنه خمس و سبعين و ثلثمائه شمسيه
  • El mur d'Alexandre o Mur de Kizil Alan (també mur d'Anushirvân, mur de Firuz, i mur de Gurgan), de 155 km de llarg i entre 6 i 10 metres d'ample, és un monument dels més destacats a les estepes de la zona. És el segon mur defensiu més gran després de la gran muralla xinesa i comença a la mar Càspia al nord de la ciutat seguint al nord-oest fins a les muntanyes Pishkamar. Una primera inspecció arqueològica es va fer el 1971 i la conclusió fou que va ser construïda pels parts al mateix temps que es construïa la muralla de la Xina; fou restaurada després durant el període sassànida. La construcció de la resclosa de Golestan, que rega tota la zona de la muralla, va impulsar una inspecció arqueològica el 1999 que va trobar més restes de la muralla; alguns castells en punts estratègics de la muralla foren identificats (uns 40), la majoria fortaleses quadrades.
  • Bosc de Golestan
  • Bosc de Chehelchay
  • Llac d'Alma gol
  • Llac d'Ala gol
  • Llac d'Aji gol

Referències

  1. «Gonbad-e Qabus». ésAdir. [Consulta: 19 abril 2024].
  2. «Cities in Iran: 2005 Population Estimates».

Bibliografia

Enllaços externs

  • Treballs de preservació de la torre Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine. (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9