Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Goji

Infotaula d'ésser viuGoji

Branca de Lycium barbarum amb fruits Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Nomenclatura
Sinònims
  • Lycium halimifolium Mill. (syn. for L. barbarum)
  • Lycium ovatum Loisel. (syn. for L. chinense Mill. var. chinense)
  • Lycium turbinatum Veill. or Loisel. (syn. for L. barbarum)
  • Lycium vulgare Dunal (syn. for L. barbarum)
Espècies
  • Lycium barbarum L.
  • Lycium chinense Mill.
Gojis
Gojis dessecats
Una caixa plena de gojis

El goji, baies de goji[1] o cireres goji són unes baies vermelles provenents de dues espècies del gènere Lycium, l'arç negre (Lycium barbarum) i una espècie similar l'arç de la Xina (Lycium chinense) (枸杞 o 枸杞 gǒuqǐ). Les dues espècies d'arbust són solanàcies (com els tomàquets, patates, pebrots i albergínies.

Característiques

Actualment les baies d'aquests arbusts es comercialitzen a les nostres contrades com a part d'una dieta sana. Es troben generalment en forma de fruita dessecada. Es mengen barrejades amb musli, cereals d'esmorzar, amanides o amb iogurt. El seu gust és més aviat dolç, semblant al d'una pansa tot i que força més insípid.

Tot i que sovint es comercialitzen amb el nom de "baies tibetanes" les baies de goji no provenen del Tibet. Es cultiven generalment en extenses plantacions al nord de la Xina, especialment a les voreres del riu Groc, terres ubèrrimes. Segons la medicina tradicional xinesa, aquestes baies tenen la propietat d'augmentar la vitalitat i de contrarestar la fatiga. Tanmateix, els beneficis del goji que de vegades s'anuncien són sovint exagerats.[2] Segons Emilio Martínez de Victoria, director de l'Instituto de Nutrición y Tecnología de los Alimentos de la Universitat de Granada, els gojis contenen els mateixos nutrients que les fruites i verdures tradicionals.[3]

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9