Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després,[1] va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002. Va ser igualment comte d'Hainaut de 974 a 998. Era fill de Goteló de Bidgau (o Gozlí), comte de Bidgau i de Methingau, i d'Uda o Oda de Metz, i germà d'Adalberó, l'arquebisbe de Reims que va col·locar a Hug Capet sobre el tron de França. BiografiaVa ser sempre un fidel dels otonians, amb els quals estava emparentat per la seva àvia maternal, Oda, filla d'Otó I de Saxònia l'Il·lustre. El 960 o poc abans, apareix com a comte de Verdun. Havia heretat del seu pare (mort vers 942/943) terres comtals a Bidgau i Methingau però la seva situació entre 944 i 959 és incerta. El 969, obtingué els marquesats d'Anvers i d'Ename, i després es va apoderar el 973 del comtat d'Hainaut amb Arnold de Valenciennes, a costa de Renyer IV d'Hainaut. Carles de la Baixa Lotaríngia, qui sostenia a Renyer, els va lliurar batalla a Mons el 976, i Godofreu va ser greument ferit i fet presoner sent alliberat al cap d'un temps. Al costat de l'emperador germànic Otó II, va combatre a Lotari, rei de França, però va ser capturat prop de Verdun el 985 i va quedar captiu dos anys. Va ser Hug Capet qui el va alliberar el 987, perquè la família de Godofreu l'havia sostingut enfront de Carles de la Baixa Lotaríngia, el pretendent carolingi. El 989, fou de nou fet presober per Herbert III, comte de Vermandois. Fou alliberat abans de 995, ja que en aquesta data participava en el sínode de Mousson. El 988, Renyer IV li va reprendre el comtat d'Hainaut. Ascendència
Matrimoni i fillsEs va casar el 963 amb Matilde de Saxònia (de la família dels Billúngides), filla d'Herman I de Saxònia, duc de Saxònia, vídua de Balduí III, comte de Flandes, i va tenir:
Notes i referènciesBibliografia |