|
Comtat de Vermandois
 El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia. Les primeres dades que es tenen d'aquest comtat són del segle ix, eren unes terres al voltant de Saint-Quentin, al nord del regne, que estaven a càrrec de cavallers al servei de Carlemany. Els comtes de Vermandois van emparentar amb els reis de França. Història del comtatDels primers comtes anteriors a aquesta nissaga no se'n sap gaire cosa. El primer esmentat és Guintard que va assistir a una assemblea de Carlemany a Quierzy i va morir vers el 833. El següent comte que apareix fou Adelard, nebot de Carles el Calb per la seva dona Ermentruda, esmentat el 845 i que va morir vers 864; en aquest temps Saint Quentin fou saquejada pels normands el 851 i 859. El gendre de Carles el Calb, Balduí I Braç de Ferro, hauria rebut llavors el comtat fins al 879, passant després al nibelúngida Tètric o Thierry (Teodoric), descendent de Khildebrand I, germà de Carles Martell, que hauria estat comte entre 879 i 893 (testimoniat el 886); sota el seu govern Saint Quentin fou assolada per tercera vegada, i destruïda, pels normands, incloent l'església que tenia uns 59 anys. Thierry o Teodoric Nibelung va fortificar la vila i va construir les muralles reunint la part antiga (Augusta) i la moderna entorn de l'església, agafant la ciutat reunida el nom de Saint-Quentin. Així el Vermandois fou possessió de Teodoric Nibelung (Thierry). La dinastia comtal deriva de Carlemany per mitjà del seu fill Pipí i el seu net el rei Bernat d'Itàlia. El fill de Bernat, Pipí anomenat Pipí de Péronne, fou comte al Vermandois cap al 840 governant Péronne i Sant Quintí. Pipí es devia cassar amb una filla (i hereva) de Teodoric[1] i va deixar tres fills: Heribert, Pipí i Bernat. El primer fou el tronc dels comtes de Vermandois i el segon dels comtes de Valois. Heribert I fou nomenat el 896 comte de Vermandois i el 898 de Soissons. Va morir el 902 assassinat per ordre de Balduí de Flandes. De la seva primera muller Riquilda o Leutgarda (que seria filla del comte de Troyes Adalelm)[2] va tenir al seu successor Heribert II, qui va ser a més comte de Meaux pel seu matrimoni amb la comtessa Adela, i el 918 apareix també com a comte de Mézerais. Va tenir un regnat turbulent: el 922 va combatre al costat del bisbe Seulf de Reims contra els seus vassalls revoltats; el 923 va empresonar al rei Carles III de França a Chateau-Thierry i després a Péronne; el 925, en morir el bisbe Seulf, va obtenir del rei Raül de França el bisbat de Reims, amb un gran patrimoni, pel seu segon fill Hug, de només 5 anys; al 926 en morir el comte Roger I de Laon, va demanar el comtat pel seu fill gran i tot i l'oposició del rei, el va ocupar per la força, i finalment Raül va transigir per evitar que Heribert II no alliberés al rei Carles III; el 930 va ocupar el castell de Vitry al Perthois que pertanyia a Bosó, germà del rei Raül i aquest va reunir un exèrcit amb ajut d'Hug el Gran, marquès de Nèustria i el 931 van conquerir Reims on van instal·lar un nou bisbe en la persona de Artaud; després les forces del rei van conquerir Vitry, Laon, Chateau-Thierry i Soissons; amb la mediació del rei Enric de Germània, Heribert fou reposat en els seus dominis menys Laon i Reims, però va haver de sotmetre's al rei. El rei Lluís IV d'ultramar va donar el 941 el comtat de Laon a Roger II, fill del comte Roger I, i això va provocar una nova revolta d'Heribert II, aliat als ducs de Nèustria i de Normandia, Hug el gran i Guillem llarga espasa; Heribert va entrar a Reims, va restaurar al seu fill Hug com a bisbe, i Artaud va ser fet presoner; la mediació d'Otó de Germània va portar a una transacció (Tractat de Visé, prop de Lieja, el 942) Va morir el 23 de febrer del 943 i el 946 els seus dominis es van repartir entre els seus fills: Adalbert I el pietós (943-988) va rebre el comtat de Vermandois i l'abadia de San Quintí; Heribert III va rebre el comtat d'Omois i Chateau-Thierry i les terres del Marne entre el comtat de Meaux i el domini eclesiàstic d'Epernay (a més fou nomenat abat laic de Saint-Médard de Soissons). El fill Robert va rebre el comtat de Meaux, i el fill Hug va ser confirmat com abat de Reims que només tindrà per dos anys fins que va ser deposat per un concili a Ingelheim en què fou nomenat bisbe al seu lloc Artaud i com a comte de Reims el comte Renaud de Roucy; un altre fill, Odó havia mort abans del 946. Les filles van rebre algunes terres que van aportar com a dot als seus marits (el Mézerais va passar així a Blois) Adalbert va morir el 8 de setembre del 988 i el va succeir el seu fill Heribert III nascut del matrimoni del pare amb Gerberga de Lorena. Va morir cap al 997 i el va succeir el seu fill Otó I, qui va morir el 25 de maig del 1045. El seu fill Heribert IV va ser el següent comte i es va casar amb Hildebranda (o Adela) de Valois cap al 1032. Va morir cap al 1080 i com que el seu fill Otó el forassenyat ja havia mort, la successió va recaure a la seva filla Adelaida de Valois, la qual va heretar aquest comtat i d'altres (Vexin, Amiens i Bar) a la mort del seu germà Simó cap al 1082. Vegeu Comtat de Valois. Llista de comtes de Vermandois [3]Carolingis (Herbertians)
Comtes capets de Vermandois[6]
Comtes concessionaris
Notes i referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Vermandois
|
