Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Glossopteris

Infotaula d'ésser viuGlossopteris Modifica el valor a Wikidata

Fòssils de Glossopteris (verd fosc) trobats a tots els continents del sud evidenciant que Gondwana estava junta.
Període
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePteridospermatophyta
OrdreGlossopteridales
FamíliaGlossopteridaceae
GènereGlossopteris Modifica el valor a Wikidata
Raf., 1815
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Glossopteris (del grec glossa (γλώσσα), 'llengua', per la forma de les fulles) és un gènere de plantes extintes. És el gènere més gran i més conegut de l'ordre Glossopteridales (o, en alguns casos, dit Arberiales o Dictyopteridiales).

Història

Els Glossopteridales aparegueren al principi del Permià al gran continent de Gondwana. Van ser dominants en la flora, però desaparegueren de gairebé tot arreu al final del permià. Els únics registres del Triàsic pertanyen a l'Índia, a Nidpur.

S'han identificat més de 70 espècies fòssils d'aquest gènere només a l'Índia, amb més espècies a Amèrica del Sud, Austràlia, Àfrica, Madagascar i Antàrtida. També s'ha trobat al Marroc, Oman, Anatòlia, Nova Guinea i Tailàndia.

Taxonomia

Considerat durant molt de temps una mena de falguera des del seu descobriment el 1824, després s'ha classificat com a gimnosperma. Les anàlisis recents la consideren dins del grup de Corystospermales, Caytoniales, Bennettitales, Pentoxylales, Gnetales i angiospermes.

Biologia

Glossopteris browniana fòssil a l'Artis zoo, Amsterdam

Glossopteris era una planta llenyosa amb llavors, i era un arbre o arbust; alguns, sembla que arribaven a fer 30 m d'alt. Tenien fusta tova a l'interior com les Araucariaceae.

Sembla que creixien en sòls molt humits o inundats, com l'actual xiprer dels aiguamolls. Les fulles anaven de 2 a 30 cm de llarg.

Referències

  • Brongniart, A. 1828. Prodrome d'une histoire des végétaux fossiles. Paris. 223 pp.
  • Brongniart, A. 1832. Histoire des végétaux fossiles ou recherches botaniques et géologiques sur les végétaux renfermés dans les diverses couches du globe. G. Dufour and E. D'Ocagne, Paris 1: 265-288.
  • Anderson, H.M. & Anderson, J.M. 1985. The Palaeoflora of Southern Africa: Prodromus of Southern African Megafloras, Devonian to Lower Cretaceous. A.A. Balkema, Rotterdam. 416 pp.
  • Chandra, S. & Surange, K.R. 1979. Revision of the Indian species of Glossopteris. Monograph 2. Birbal Sahni Institute of Palaeobotany, Lucknow. 301 pp.
  • Davis, Paul and Kenrick, Paul. 2004. Fossil Plants. Smithsonian Books (in association with the Natural History Museum of London), Washington, D.C. ISBN 1-58834-156-9
  • Gould, R. E. and Delevoryas, T., 1977. The biology of Glossopteris: evidence from petrified seed-bearing and pollen-bearing organs. Alcheringa, 1: 387-399.
  • Pant DD 1977 The plant of Glossopteris. J Indian Bot Soc 56: 1-23.
  • Pant, D.D. & Gupta, K.L. 1971. Cuticular structure of some Indian Lower Gondwana species of Glossopteris Brongniart. Part 2. - Palaeontographica, 132B: 130-152.
  • Pant, D.D. & Nautiyal, D.D. 1987. Diphyllopteris verticellata Srivastava, the probable seedling of Glossopteris from the Paleozoic of India. - Rev. Palaeobot. Palynol., 51: 31-36.
  • Pant, D.D. & Pant, R. 1987. Some Glossopteris leaves from Indian Triassic beds. - Palaeontographica, 205B: 165-178.
  • Pant, D.D. & Singh, K.B. 1971. Cuticular structure of some Indian Lower Gondwana species of Glossopteris Brongniart. Part 3. - Palaeontographica, 135B: 1-40.
  • Pigg, K. B. 1990. Anatomically preserved Glossopteris foliage from the central Transantarctic Mountains. Rev. Palaeobot. Palynol. 66: 105-127.
  • Pigg, K.B. & McLoughlin, S. 1997. Anatomically preserved Glossopteris leaves from the Bowen and Sydney basins, Australia. Review of Palaeobotany and Palynology, 97: 339-359.
  • Plumstead, E.P. (1969), Three thousand million years of plant life in Africa. Alex L. du Toit Memorial Lecture no. 11. Trans. Geol. Soc. S. Afr. 72 (annex.): 1-72.
  • Taylor, E.L, Taylor, T.N. & Collinson, J.W. 1989. Depositional setting and palaeobotany of Permian and Triassic permineralized peat from the central Transantarctic Mountains, Antarctica. - Internat. J. Coal Geol., 12: 657-679.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9