|
Gli sbandati
Gli sbandati és una pel·lícula italiana del 1955 ambiantada després de la invasió aliada d'Itàlia el 1943 durant la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula va participar en la 16a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, on va rebre una menció especial.[1] Fou el debut com a director de Francesco Maselli.[2] La banda sonora fou composta per Giovanni Fusco i arranjada per Ennio Morricone.[3] El 2008 la pel·lícula fou seleccionsda per formar part de la llista 100 film italiani da salvare.[4][5] SinopsiL'estiu de 1943, la comtessa Luisa i el seu fill Andrea van deixar Milà per fugir dels bombardejos i es van retirar a la seva vila rural, on van acollir a dos dels companys d’Andrea, el seu cosí Carlo, el fill d’un jerarca feixista que va fugir a Suïssa, i l'amic Ferruccio, fill d'un oficial de l'exèrcit. Els tres joves passen el temps al "dolce far niente", prenent el sol al costat del riu, només vagament conscients del conflicte en curs, gràcies a les emissions de Ràdio Londres. Comencen a prendre consciència de la gravetat de la situació quan arriben els desplaçats de la ciutat i Andrea, per debilitat i no per solidaritat, es veu obligada a acceptar allotjar-ne alguns a la vila, per molèstia de la seva mare. Entre els evacuats hi ha la jove treballadora Lucia, de qui Andrea s’enamora i gràcies a la qual surt finalment del seu món daurat per enfrontar-se a la tràgica realitat que els envolta i assumir responsabilitats. En absència de la seva mare, a qui està vinculat per una relació morbosa i de qui és totalment temorós, sembla que madura i, quan els soldats italians arriben al poble, van escapar d’un comboi alemany que els portava als camps de treball. Té el coratge per amagar-los a la vila, amb el suport de Carlo i Lucia. Però Ferruccio n'informa a les antigues autoritats feixistes del país, que informen els alemanys. Un cop descoberta la denúncia del noi, els soldats fugitius fugen en camió cap a les muntanyes. Lucia, Carlo i Andrea haurien d’anar amb ells, però l'arribada de la comtessa, acompanyada d’un oficial alemany, extingeix tota la iniciativa d'Andrea, que accepta quedar-se amb ella i abandonar els seus companys al seu destí. Mentre s’allunya, segur, l'Andrea veu com els soldats alemanys escorcollen la vila i, després de sentir trets, s’adona, amb desesperació, que Lucia ha estat assassinada. Repartiment
Crítiques
RestauracióEl 1998 la pel·lícula va ser restaurada per l'Associazione Philip Morris Progetto Cinema, amb la col·laboració de la Fundació Adriana Prolo - National Cinema Museum i Ripley's Film. La restauració va ser dirigida per Giuseppe Rotunno.[6] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
