Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Glaucòfan

Infotaula de mineralGlaucòfan

Glaucòfan amb fucsita, de Groix, França
Fórmula químicaNa₂(Mg₃Al₂)Si₈O22(OH)₂
Epònimcel i aparença visual Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.09.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05d Modifica el valor a Wikidata
Dana66.1.3c.1
Heys16.20.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líprismes llargs i prims, granular, massiu, columnar
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colorgris blau, blau lavanda, blau-negre
Exfoliacióbona {110} i {001}
Fracturadesigual, concoidal
Duresa (Mohs)5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris-blau
Diafanitattranslúcida
Densitat3,0 a 3,1
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.606 - 1.637 nβ = 1.615 - 1.650 nγ = 1.627 - 1.655
Birefringènciaδ = 0.021
Pleocroismefort
Dispersió òpticaforta
Impureses comunesLi, Ti, Cr, Mn, Ca, K, F, Cl
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolGln Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

El glaucòfan és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del grec glaukos (blau) i psainein (aparentar).[2] Forma part i dona nom al grup del nom arrel glaucòfan, i a la vegada integra el supergrup dels amfíbols.[3][4]

Característiques

El glaucòfan és un silicat de sodi, ferro i magnesi, amb diferents proporcions entre ells donant lloc a les nombroses varietats d'aquest mineral, que formen una sèrie de solució sòlida entre la qual podríem anomenar glaucòfan "pur", en la qual tot el ferro està substituït per magnesi, i la varietat ferroglaucòfan, en la qual el ferro substitueix totalment al magnesi. La ferroglaucòfan és més densa i una mica més fosca. El glaucòfan cristal·litza en el sistema monoclínic, podent trobar-se en un hàbit de prismes llargs i prims, granular, massiu o columnar.

Formació

El glaucòfan es forma en roques metamòrfiques que són especialment riques en sodi, o bé que han experimentat un metamorfisme de baixa temperatura i alta pressió, tal com el que podria trobar-se en una zona de subducció on la roca és empesa amb una forta pressió però no és escalfada, ja que no s'introdueix en direcció al mantell terrestre. És el color del glaucòfan el que li dona el seu nom a la fàcies d'esquists blaus. També podem trobar el glaucòfan en roques ecoglites, formades per metamorfisme a enorme pressió a partir de roques que han subduït en profunditat sota els continents. És un mineral de gran interès científic, ja que la seva presència és indicativa de les condicions metamòrfiques a les que van estar sotmeses les roques que el contenen.

Grup glaucòfan

Els minerals del grup glaucòfan són amfíbols de sodi definits amb A(Na+K+2Ca)< 0.5 apfu i 1,5 apfu < Z(Al+Fe3++2Ti) amb Al com l'element dominant en la posició Z3+. Les espècies que integren aquest grup, a banda del mateix glaucòfan, són: ferrofluoroglaucòfan, ferroglaucòfan i fluoroglaucòfan.[3]

Referències

  1. «Glaucophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2014].
  2. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 7 juny 2020].
  3. 3,0 3,1 «Glaucophane Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2014].
  4. «Amphibole Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2014].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9