Glaucòfan

Glaucòfan
Glaucòfan amb fucsita, de Groix, França
Fórmula química	Na₂(Mg₃Al₂)Si₈O22(OH)₂
Epònim	cel i aparença visual
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.	09.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.05d
Dana	66.1.3c.1
Heys	16.20.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	prismes llargs i prims, granular, massiu, columnar
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	gris blau, blau lavanda, blau-negre
Exfoliació	bona {110} i {001}
Fractura	desigual, concoidal
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	gris-blau
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,0 a 3,1
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.606 - 1.637 nβ = 1.615 - 1.650 nγ = 1.627 - 1.655
Birefringència	δ = 0.021
Pleocroisme	fort
Dispersió òptica	forta
Impureses comunes	Li, Ti, Cr, Mn, Ca, K, F, Cl
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Gln
Referències	[1]

El glaucòfan és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del grec glaukos (blau) i psainein (aparentar).^[2] Forma part i dona nom al grup del nom arrel glaucòfan, i a la vegada integra el supergrup dels amfíbols.^[3][4]

El glaucòfan és un silicat de sodi, ferro i magnesi, amb diferents proporcions entre ells donant lloc a les nombroses varietats d'aquest mineral, que formen una sèrie de solució sòlida entre la qual podríem anomenar glaucòfan "pur", en la qual tot el ferro està substituït per magnesi, i la varietat ferroglaucòfan, en la qual el ferro substitueix totalment al magnesi. La ferroglaucòfan és més densa i una mica més fosca. El glaucòfan cristal·litza en el sistema monoclínic, podent trobar-se en un hàbit de prismes llargs i prims, granular, massiu o columnar.

El glaucòfan es forma en roques metamòrfiques que són especialment riques en sodi, o bé que han experimentat un metamorfisme de baixa temperatura i alta pressió, tal com el que podria trobar-se en una zona de subducció on la roca és empesa amb una forta pressió però no és escalfada, ja que no s'introdueix en direcció al mantell terrestre. És el color del glaucòfan el que li dona el seu nom a la fàcies d'esquists blaus. També podem trobar el glaucòfan en roques ecoglites, formades per metamorfisme a enorme pressió a partir de roques que han subduït en profunditat sota els continents. És un mineral de gran interès científic, ja que la seva presència és indicativa de les condicions metamòrfiques a les que van estar sotmeses les roques que el contenen.

Els minerals del grup glaucòfan són amfíbols de sodi definits amb ^A(Na+K+2Ca)< 0.5 apfu i 1,5 apfu < ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti) amb Al com l'element dominant en la posició Z³⁺. Les espècies que integren aquest grup, a banda del mateix glaucòfan, són: ferrofluoroglaucòfan, ferroglaucòfan i fluoroglaucòfan.^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glaucòfan