Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Giuseppe Borgatti

Plantilla:Infotaula personaGiuseppe Borgatti
Imatge
Fotografia i signatura de Giuseppe Borgatti Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 març 1871 Modifica el valor a Wikidata
Cento (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Reno (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficFonotipia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRenata Borgatti Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 877e65e8-72fe-4610-997f-7df803ff129f Discogs: 3778496 Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Borgatti (Cento (Emília-Romanya), 17 de març, 1871 - Reno di Leggiuno (Llombardia), 18 d'octubre, 1950), va ser un tenor italià.

Biografia

Giuseppe Borgatti, gràcies a l'ajuda del marquès Plattis, sogre de l'escriptora Maria Majocchi in arte Jolanda, (1864-1917), va estudiar al Liceo Musicale de Bolonya i va debutar, a Faust a Castelfranco Veneto el 1892. El 1894 va representar Manon Lescaut a Venècia, Lohengrin al Teatre Dal Verme de Milà i va cantar en l'estrena de I dispetti amorosi de Gaetano Luporini al Teatro Regio de Torí. El 1896 va ser el primer protagonista dAndrea Chénier al "Teatro alla Scala", aconseguint un triomf, després del qual va actuar amb Lohengrin i amb La Gioconda al Teatro Real de Madrid el 1895 i a Sant Petersburg el 1895–1896.

Va tenir èxit al Caire el 1897 interpretant a I pagliacci de Ruggero Leoncavallo, Carmen de George Bizet i Proserpina de Camille Saint-Saëns, dirigida per l'autor. A Buenos Aires el 1898 va interpretar Mefistofele a l'òpera d'Arrigo Boito.

El 1899 va cantar a l'estrena dIl trillo del diavolo de Stanislao Falchi al Teatre Argentina de Roma i va ser Rodolfo a La bohème al Teatre Costanzi de Roma. El 1902 es trobava a Osaka amb Iris de Pietro Mascagni. El 1911 va cantar Siegfried.

Al "Teatro alla Scala" l'any 1900 va cantar a la primera representació de Tosca. Després va interpretar Anton de Cesare Galeotti i després Tristan und Isolde, tots dos dirigits per Arturo Toscanini.

Més tard es va establir en el repertori wagnerià a Europa i Amèrica, rebent un gran reconeixement a Berlín el 1904. Es va convertir en un dels millors intèrprets de Wagner. Va cantar Lohengrin i Die Meistersinger von Nürnberg al Teatro Colón de Buenos Aires el 1897, Siegfried al Teatro alla Scala el 1899, Tannhäuser al Teatre Colón el 1901, Tristan und Isolda al Teatro alla Scala el 1901 i The Rhinegold, en la seva estrena italiana, el 1903, Götterdämmerung al Teatro Comunale de Bolonya el 1909 i finalment Parsifal, en la seva primera representació completa, el 1914. El 1904 va ser convidat al Festival de Bayreuth, el primer cantant d'origen llatí, per tenir aquest honor.

El 1905 va cantar en el revival de Sigfrido dirigit per Toscanini al Teatro Regio (Torí). El 1906 va ser el primer intèrpret a Itàlia de la Salomé de Richard Strauss a Torí i el 1910 el primer a cantar la Semirama d'Ottorino Respighi a Bolonya. Al Teatre San Carlo de Nàpols l'any 1907 va cantar en les primeres representacions de Tristany und Isolda i el 1912, L'or del Rin El 1909 va cantar a la primera representació de "Sigfrido" al Teatro Regio de Parma.

El 29 de novembre de 1910 va ser iniciat a la maçoneria a la Lògia Giosuè Carducci de Bolonya, pertanyent al Gran Orient d'Itàlia, i esdevingué Mestre Maçó l'11 de desembre de 1911.[1]

Retirat dels escenaris l'any 1915 a causa de la ceguesa, es va dedicar a ensenyar amb la seva pròpia escola de cant famosa a Bolonya. Va passar la major part de la seva vida a Milà i va morir el 1950 al llac Maggiore.

El teatre municipal de Cento porta el seu nom; També hi ha instal·lat un museu que recull fotografies, autògrafs, medalles i diversos records donats pel tenor a la seva ciutat natal.

Repertori

Repertori operístic
Rol Títol Autor
Fra Diavolo Fra Diavolo Auber
Pollione Norma Bellini
Faust La damnation de Faust Berlioz
Don José Carmen Bizet
Faust Mefistofele Boito
Oberto Edmea Catalani
Edgardo di Ravenswood Lucia di Lammermoor Donizetti
Fernando La favorita Donizetti
Ernesto Don Pasquale Donizetti
Tartini Il trillo del diavolo Falchi
Andrea Chénier Andrea Chénier Giordano
Loris Ipanov Fedora Giordano
Vassili Siberia Giordano
Assad Die Königin von Saba Goldmark
Faust Faust Gounod
Canio/Pagliaccio I pagliacci Leoncavallo
Osaka Iris Mascagni
Werther Werther Massenet
Don Ottavio Don Giovanni Mozart
Enzo Grimaldo La Gioconda Ponchielli
Cavaliere Des Grieux Manon Lescaut Puccini
Rodolfo La bohème Puccini
Mario Cavaradossi Tosca Puccini
Merôdach Semirâma Respighi
Principe Sinodal Demon Anton Rubinštejn
Sabatino Proserpina Saint-Saëns
Erode Salome Strauss
Laerte Hamlet Thomas
Duca di Mantova Rigoletto Verdi
Alfredo Germont La traviata Verdi
Fenton Falstaff Verdi
Tannhäuser Tannhäuser Wagner
Lohengrin Lohengrin Wagner
Froh L'or del Rin Wagner
Sigismondo Die Walküre Wagner
Sigfrido Siegfried Wagner
Sigfrido Götterdämmerung Wagner
Tristano Tristan und Isolde Wagner
Walter von Stholzing Die Meistersinger von Nürnberg Wagner
Parsifal Parsifal Wagner
Max Der Freischütz Weber

Referències

  1. Vittorio Gnocchini, L'Italia dei Liberi Muratori, Erasmo ed., Roma, 2005, p. 45.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9