Va viure al palau familiar de Treviso des d'on va mantenir una activa correspondència matemàtica, sobre tot amb Rampinelli i amb Maria Gaetana Agnesi.[2]
L'obra de Giordano Riccati va ser entres àmbits diferents: les matemàtiques,[3] l'arquitectura[4] i la teoria musical.[5] En aquests dos darrers camps, va insistir en la claredat, el rigor i el mètode necessaris, que només por ser incorporat amb les matemàtiques.
Com arquitecte va dissenyar o remodelar diverses esglésies del Veneto,[6] entre elles la pròpia catedral de Treviso, i va construir diversos teatres.[7] La seva obra teòrica més notable en aquest camp va ser la seva Carta a Roberto Zuccareda, en la qual defensa una aproximació racional (matemàtica) en la concepció i realització de les obres artístiques.[8]
En el camp de la música fa el mateix i això el porta a estudiar les cordes i els tubs.[9] Així va arribar a fer una de les primeres quantificacions de l'elasticitat.[10] També son notables els seus llibres sobre el contrapunt.[11]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giordano Riccati» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Roero, Clara Silvia. «Riccati, Giordano» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2016. [Consulta: 11 desembre 2024].