Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gimnàs (ensenyament secundari)

El gimnàs Christian Gottfried Ehrenberg de Delitzsch (Alemanya).

Un gimnàs[1] o gymnasium (en alemany Gymnasium, plural: Gymnasien) és una escola d'educació secundària a molts països europeus. És equivalent al lycée`` de França i a la grammar school de la Gran Bretanya. El gimnàs es considera una preparació per a l'educació superior a molts països, amb el mateix sistema escolar des de la Reforma Protestant, al segle xvi. Entre d'altres, a Alemanya, Escandinàvia, els països bàltics i Benelux.

Generalitats

La paraula gymnasium es feia servir a l'antiga Grècia i descrivia un lloc on s'instruïa en l'esport, les arts i les ciències. El gymnasium només era per als homes joves. El primer sistema general d'educació va ser elaborat i formulat a Saxònia l'any 1528. Aquest sistema va ser desenvolupat per a estudiants brillants entre els 10 i els 13 anys.

En l'actualitat el gimnàs és mixt, accepta homes i dones i serveix per preparar els estudiants per a la universitat.

Les tres branques tradicionals de l'ensenyament al gimnàs són:

  • Humanitats, especialitzant-se en llengües clàssiques.[2]
  • Llengües modernes, els estudiants han d'haver après dos o tres idiomes com a mínim.
  • Matemàtiques i ciències.

Molts gimnasos s'especialitzen també en l'aprenentatge de l'economia, la música, les arts i els esports.

La high school dels Estats Units d'Amèrica no és equivalent a un gimnàs. Alemanya, Suïssa i Àustria no reconeixen el diploma atorgat per una high school, amb poques excepcions (quan els alumnes han assolit una puntuació determinada i han optat per certa combinació d'A-levels). Per a alumnes amb un diploma d'educació secundària no equivalent a un abitur (batxillerat), Alemanya, Àustria i Suïssa tenen l'anomenat studienkolleg, una mena de preuniversitari.

Per països

Alemanya

En el cas d'Alemanya, els alumnes estudien alemany, matemàtiques, física, química, geografia, música, biologia, religió, ciències socials i altres assignatures. Com a requisit per graduar-se, s'exigeix que els alumnes hagin après durant la seva estada al gimnàs almenys dues llengües estrangeres, sent les més populars l'anglès, el francès, el llatí i l'espanyol. A Alemanya, el gimnàs té una durada de nou anys, però darrerament s'ha començat a reduir-lo a vuit. El diploma de graduació es diu abitur i permet als titulats estudiar en qualsevol universitat europea sense necessitat d'exàmens d'accés, com ara la selectivitat espanyola. En el cas dels alumnes espanyols, han de tenir la selectivitat per poder accedir a una universitat alemanya.

Països Baixos

Als Països Baixos, el gimnàs té una durada de sis anys, durant els quals els alumnes estudien les mateixes matèries que a Alemanya, però també cursen grec antic i llatí.

Suïssa

A Suïssa el gymnasium o kantonsschule (escola cantonal) acaba amb la matura, que és equivalent a l'abitur alemany. El 2008 hi havia 170 centres amb un total de 63.400 estudiants. Hi ha més dones que homes estudiant als centres suïssos.

Àustria

A Àustria, hi ha el gymnasium i el realgymnasium, que tenen una durada de 12 anys en total. En graduar-se l'alumne rep la matura, que és equivalent a la matura suïssa i a l'Abitur alemany.

Itàlia

A Itàlia, els primers dos anys d'escola són anomenats gymnasium si l'escola triada per l'estudiant és un institut amb el programa clàssic, o una escola secundària particular enfocada cap a l'ensenyament de llatí, grec antic i literatura.

Països amb gimnasos

Notes

  1. «gimnàs». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 febrer 2023]
  2. Llatí i grec antic

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9