Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gerotor

Un Gerotor, la imatge no mostra l'entrada/escapament

Un gerotor és una bomba de desplaçament positiu. El nom gerotor deriva de "Rotor Generat". Una unitat de gerotor consisteix en un rotor interior i exterior que giren junts. El rotor interior té N dents, i el rotor exterior té N + 1 dents, amb N definit com un nombre natural més gran de 2. L'eix de gir del rotor interior es troba una mica fora de l'eix del rotor exterior i ambdós rotors giren al uníson.

La geometria dels dos rotors divideix el volum entre ells en N diferents volums dinàmicament canviants. Durant el cicle de rotació del conjunt, cada un d'aquests volums canvia contínuament, de manera que qualsevol volum donat, primer augmenta, i després disminueix. Un augment de volum crea un buit. Aquest buit crea una succió, i per tant, en aquesta part del cicle és on es troba l'admissió. Quan el volum disminueix es produeix la compressió. Durant aquest període de compressió, els fluids poden ser bombats, o comprimits (si són fluids gasosos).

Les bombes de gerotor estan generalment dissenyades emprant un rotor trocoidal interior i un rotor exterior format per un cercle amb segments circulars enllaçats sequencialment.[1]

Un gerotor pot també funcionar com a motor rotatiu sense pistons. El gas d'alta pressió entra en l'àrea d'admissió i empeny ambdós rotors (l'interior i l'exterior), causant la rotació del conjunt, mentre l'àrea entre el rotor interior i l'exterior augmenta. Durant el període de compressió, els fluids (o gasos) són bombats cap a fora.

Història

En el nivell més primitiu, els Gerotor es remunten al segle xviii. L'any 1927 Myron Francis Hill (membre de les institucions Society of Naval Architects and Marine Engineers, N. Y. Academy of Sciences, i Harvard Engineering Society) va publicar el llibre “Kinematics of gerotors”. En aquesta obra esmentava els treballs previs de Galloway (1787), de Nash i Tilden (1879), de Cooley (1900), del professor Lilly de la Dublin University (1915) i de Feuerheed (1918). Aquests investigadors estudiaren bombes de desplaçament positiu basades en el moviment relatiu intern d'una roda dentada exteriorment respecte d'una roda exterior (amb dentat interior) amb una dent més que la roda interior. Es tractava de bombes d'engranatge amb dentat clàssic (forma de les dents similar a la de les rodes dentades usades en transmissió de potència).

Myron Hill va proposar una altra forma de les “dents” basada en les corbes trocoidals. I va anomenar aquesta variant Ge-Rotor (de “Generated Rotor”, rotor generat). L'any 1947 va publicar un segon llibre: “Kinematics of Gerotors, Rotoids and Gears." Algunes de les patents de Myron Hill sobre el tema foren les següents:

  • U.S. Patent 1,682,563 (1928)[2]
  • U.S. Patent 2,011,338 (1922)[3]
  • U.S. Patent 2,091,317 (1934)[4]

Un sistema gerotor, pot funcionar amb líquids i gasos. Si rep potència funciona com una bomba o compressor (donant pressió al fluid). Si el que rep és un fluid a pressió funciona com un motor. Es tracta d'un mecanisme reversible.

Usos

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9