Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Germans

Dues germanes de William-Adolphe Bouguereau

Els germans són familiars que comparteixen almenys un progenitor. Un germà masculí és un germà, i un germà femení és una germana. Algú sense germans és un fill únic. Germans és el nom genèric que es dona a dos o més germans, siguin homes o dones.

Tot i que algunes circumstàncies poden fer que els germans es criïn per separat (com ara l'acollida familiar), la majoria de societats tenen germans que creixen junts. Això provoca el desenvolupament de forts vincles emocionals, amb una fraternitat que es considera un tipus de relació única. El vincle emocional entre els germans sovint és complicat i està influenciat per factors com el tracte dels pares, l'ordre de naixement, la personalitat i les experiències personals fora de la família.[1]

Mèdicament, els germans de primer grau tenen un 50% de proximitat genètica i els de segon grau estan relacionats en un 25%.[2][3]

Tipus de germans

Germans

Normalment s'entén com a germans les persones que comparteixen els dos pares o solament el pare o la mare, que siguin adoptius o biològics.

  • Els que són fills del mateix pare i de la mateixa mare s'anomenen germans bons, germans propis, o germans carnals.
  • Els que són fills del mateix pare però de mare diferent s'anomenen germans de pare o germans agnats (i també, impròpiament, germans consanguinis)
  • Els que són fills de la mateixa mare però de pare diferent s'anomenen germans de mare o germans uterins
  • Els que comparteixen almenys un dels progenitors són germans consanguinis

Germanastres

Els germanastres són els fills de consorts que no comparteixen ni el pare ni la mare. Impròpiament també s'utilitza el nom de germanastres per als que comparteixen només un dels progenitors

De bessons, també n'hi ha de dos tipus: un es dona quan l'òvul fecundat es divideix en dos, donant així vida a dos (o més) germans iguals i del mateix sexe; per això s'anomenen bessons idèntics o univitel·lins. L'altre mena és quan es fecunden dos òvuls i neixen dos germans diferents físicament i no necessàriament del mateix sexe; aquests són dits bessons fraternals, no idèntics, o bivitel·lins.

Quan dos bessons univitel·lins neixen units físicament per alguna part del cos s'anomenen germans siamesos

Cosins

En determinats sistemes de parentiu, el cosí pot considerar-se un germà quan descendeix del germà del sexe privilegiat a cada llinatge, com passa en les famílies dels nadius nord-americans.

Germans espirituals

Els germans espirituals o germans d'afillament són els fills del padrí o de la padrina o els fillols de el pare o de la mare. És l'equivalent al terme anglès Godbrother. No apareix en el diccionari català i no té incidència a efectes jurídics, però té una gran consideració social.

Germans de llet

Antigament s'anomenaven germans de llet els nens que compartien dida (ama).

Germans de sang

Reben el nom de germans de sang els camarades que per raons polítiques i socials estan disposats a prestar-se ajuda mútuament fins al final. La denominació es feu famosa amb l'obra musical Blood Brothers de Willy Russell, estrenada en català el 1994.

Germans famosos

Referències

  1. Mersky Leder, Jane (Jan–Feb 1993). «Adult Sibling Rivalry». Psychology Today. Arxivat de l'original el December 11, 2012. 
  2. «First, Second and Third Degree Relative». www.bcbst.com. BlueCross BlueShield of Tennessee, Inc.
  3. «CONSANGUINITY / AFFINITY CHART». University of Alabama at Birmingham.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9