Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Germán Ancochea Quevedo

Plantilla:Infotaula personaGermán Ancochea Quevedo
Biografia
Naixement6 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1981 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosé Gabriel Álvarez Ude i Élie Cartan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralNorberto Cuesta Dutari, Juan Gabriel Tena Ayuso, Ángel Miguel Amores Lázaro i Luis Ribes Modifica el valor a Wikidata


Germán Ancochea Quevedo (Córdoba, 6 de maig de 1908 - Madrid, 12 de març de 1981)[1] va ser un destacat matemàtic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Biografia

Els seus pares eren oriünds d'A Pobra de Trives, lloc on va retornar la seva mare després de la mort del seu pare quan ell comptava amb quatre anys. Va cursar els estudis primaris en el Col·legi Santa Leonor i d'ensenyament mitjà en l'Institut d'Ourense. La Llicenciatura de Ciències Exactes la va obtenir després de completar els seus estudis en la Universitat Central de Madrid; el 1930 va obtenir el «Premi Extraordinari de la Llicenciatura.»

Va presentar la seva tesi doctoral a París sota la direcció d'Élie Cartan, sobre «Espais de Finsler». Els seus resultats els va publicar l'any 1934 a la Revista Matemática Hispano-Americana, en dos articles titulats Derivaciones covariantes e identidades de Ricci en los espacios de Finsler i Invariantes de un hilado triple.

El 30 de gener de 1936 va ser nomenat catedràtic numerari de Geometria analítica de la Facultat de Ciències de la Universitat de La Laguna.

El 3 de juliol de 1936 va accedir a la Càtedra d'anàlisi matemàtica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Salamanca. L'any 1942 fou nomenat vicedegà de la citada Facultat i posteriorment, el 25 d'octubre de 1945, Catedràtic d'Universitat de matemàtiques especials de primer i segon curs per a Químics en la Facultat de Ciències de la Universitat de Salamanca. I el 1947 va ser nomenat Catedràtic de geometria descriptiva de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid, que va exercir fins a la seva jubilació l'any 1978. L'any acadèmic 1959-1960 va exercir com a professor de Matemàtiques a l'Escola de Física i Matemàtiques de la Universitat Central de Veneçuela.

El 7 de gener de 1956 fou elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i hi va ingressar el 23 de novembre de 1966 amb el discurs Estructuras algebráicas.[2]

La seva important labor científica, centrada en els camps de la Geometria diferencial, de l'àlgebra i de la geometria algebraica, va quedar reflectida a Sixto Ríos García en Algunos rasgos biográficos de D. Germán Ancochea, publicat el 1981. Quant a les seves publicacions, de les seves 29 treballs només 6 estan publicats en revistes espanyoles i els restants en revistes matemàtiques del més alt rang internacional.

Obres

  • Sobre el teorema fundamental de la Geometría proyectiva
  • Le théorème de von Staudt en Géométrie projective quaternionienne
  • Interpretación geométrica de la curvatura proyectiva de una curva plana
  • Géométrie differentielle des singularités des courbes de l'espace projectif

Referències

  1. Esquela al diari ABC
  2. Biografia Arxivat 2018-12-31 a Wayback Machine. al web de la RAC

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
José Gabriel Álvarez Ude

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 36

1959-1981
Succeït per:
José Javier Etayo Miqueo
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9