Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Georgius Agricola

Plantilla:Infotaula personaGeorgius Agricola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Georg Pawer Modifica el valor a Wikidata
24 març 1494 Modifica el valor a Wikidata
Glauchau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1555 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Chemnitz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZeitz Cathedral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leipzig
Universitat de Bolonya
Universitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia, mineralogia i mineria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, químic, filòsof, enginyer, mineralogista, historiador, metal·lúrgic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Find a Grave: 134079716 Project Gutenberg: 39197 Modifica el valor a Wikidata
De re metallica

Georgius Agricola (Glauchau, 24 de març de 1490Chemnitz, 21 de novembre de 1555) va ser un científic alemany conegut per ser el pare de la mineralogia. El seu nom de fonts és Georg Pawer;[1] i Agricola és la llatinització del seu cognom alemany Pawer/(Bauer) que significa pagès. El seu llibre més conegut porta el títol de De re metallica.[2]

Amb només 20 anys va ser nomenat professor de grec a Zwickau, i es va dedicar a la filologia. Després de dos anys va continuar estudis a Leipzig, on rebé el suport del professor de llengües clàssiques i humanista Peter Mosellanus (1493–1525). En aquest temps Agricola va estudiar medicina, física i química. Tornà a Zwickau el 1527, on va ser metge de la localitat minera de Joachimsthal, allà va fer observacions sobre els minerals. El 1528 publicà en forma de diàleg Bermannus, sive de re metallica dialogus (Bermannus; o el diàleg de la metal·lúrgia), que és el primer intent d'abordar científicament la mineralogia. Erasme de Rotterdam va prologar l'obra.

El 1530 l'elector de Saxònia príncep Maurici el va contractar i Agricola anà a Chemnitz, que era un centre miner, aquell mateix any publicà un llibre sobre el sistema de pesos i mesures dels grecs i romans antics: De Mensuis et Ponderibus.

Agricola era catòlic i Chemnitz va passar a ser un centre del protestantisme i va ser obligat a dimitir dels seus càrrecs. El 1544 publicà De ortu et causis subterraneorum, on posava els fonaments de la geologia física i criticava les teories dels antics. El 1545 i 1546 publicà De natura eorum quae effluunt e terra; i De veteribus et novis metallis, aquesta més coneguda amb el títol de De Natura Fossilium (la naturalesa dels fòssils); El 1548 aparegué De animantibus subterraneis; i en els anys següents nombroses obres sobre els metalls.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9