Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Georges de La Tour

Plantilla:Infotaula personaGeorges de La Tour
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1593 Modifica el valor a Wikidata
Vic-sur-Seille (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1652 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Lunéville (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortepidèmia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Lunéville Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
GènereCaravaggisme, pintura de gènere i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
MecenesEnric II de Lorena Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Sant Josep, 1642, Museu del Louvre

Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 – Lunéville, 30 de gener de 1652) fou un pintor barroc del Ducat de Lorena, actualment França.

Vida

Georges de La Tour va nàixer a Vic-sur-Seille, a l'independent Ducat de Lorena que seria posteriorment absorbit per França, l'any 1641, durant la vida de l'artista. La documentació del seu bateig revela que era fill de Jean de La Tour, un flequer, i de Sybille de La Tour, de soltera Molian. S'ha suggerit que Sybille procedia d'una família parcialment arrelada a la noblesa.[1] El matrimoni de La Tour va tenir set fills, sent-ne Georges el segon.

La formació de La Tour roman incerta, tot i que s'assumeix que va visitar Itàlia o els Països Baixos a l'inici de la seua carrera. Les seues obres reflecteixen el naturalisme barroc de Caravaggio, influència que probablement li va arribar a través del Caravaggistes holandesos de l'Escola d'Utrecht i d'altres artistes contemporanis francesos o holandesos. Particularment, sovint se sol comparar La Tour amb el pintor neerlandès Hendrick Terbrugghen.[2]

L'any 1617 es va casar amb Diane Le Nerf, d'una família de la noblesa menor, i l'any 1620 va obrir el seu estudi en la tranquil·la i provinciana ciutat de la seua muller, Lunéville, dedicant-se principalment a la pintura religiosa i de gènere. Va rebre el títol de "Pintor del Rei" (de França) l'any 1638, i també va treballar per als Ducs de Lorena entre els anys 1623 i 1624, tot i que va ser la burgesia local la que va constituir la seua principal clientela, aconseguint un cert èxit. Entre 1639 i 1642 no està registrada la seua presència a Lunéville, i se suposa que va viatjar novament; Blunt hi detecta la influència de Gerrit van Honthorst en les seues pintures a partir d'aquest moment. Va involucrar-se en el renaixement religiós de Lorena, propiciat pels Franciscans, i al llarg de la seua carrera va tendir a pintar gairebé exclusivament obres religioses, però amb un tractament influït per la pintura de gènere.[2]

Tant ell com la seua família van morir l'any 1652 a Lunéville a causa d'una epidèmia. El seu fill Étienne va ser deixeble seu.

Obres

Intèrpret de viola de roda, Nantes

Les seues obres inicials palesen la influència de Caravaggio, probablement via els seus seguidors holandesos, i les escenes de gènere sobre roders i pidolaires barallant-se deriven clarament dels Caravaggistes holandesos, i probablement del seu deixeble lorenès Jacques Bellange. Hom creu que aquestes obres procedeixen d'una època relativament primerenca de la seua carrera

És més conegut pels efectes de llum nocturna que els Caravaggistes holandesos van aprendre de Caravaggio, i que el mateix La Tour va desenvolupar al límit, i que va transferir des de les pintures de gènere d'aquells a la pintura de tema religiós que ell va conrear. Aquestes obres pertanyen a una segona època de la seua producció, potser iniciada en la dècada del 1640, usant el clarobscur, acurades composicions geomètriques i una molt simplificada pintura de les formes. La seua obra va evolucionar durant la seua carrera vers una major simplicitat i quietud — prenent de Caravaggio unes qualitats ben diferents a les que van prendre Josep de Ribera i els seus seguidors Tenebristes.[2]

Sovint va pintar diferents variacions d'un mateix tema, i la seua producció és relativament petita. El seu fill Étienne va ser el seu deixeble, i distingir les obres del fill de les del pare resulta de vegades complicat. La versió de L'Educació de la Mare de Déu, a la Col·lecció Frick de Nova York n'és un exemple, tal com admet el mateix museu.

Després de la seua mort l'any 1652, l'obra de La Tour va ser oblidada durant un llarg període, fins que va ser redescoberta per Hermann Voss, un erudit alemany, l'any 1915. L'any 1935, una exposició a París va reviscolar l'interès entre el públic en general. Durant el segle xx va ser identificat un cert nombre de les seues obres, i els falsificadors d'obres d'art van intentar aprofitar la nova demanda. Molts aspectes de l'obra de La Tour continuen ser controvertits entre els historiadors de l'art.

Títol[3] Format (en cm) Data i comentaris Museu i número d'inventari Ciutat Imatge
Sant Jaume el Menor 65 × 54 1624-1650 Musée Toulouse-Lautrec
10		 Albi (Llenguadoc)
Sant Judes Tadeu 62 × 51 1615-1620 Musée Toulouse-Lautrec
9		 Albi (Llenguadoc)
Sant Felip[4] 63 × 52 1630-1650 Chrysler Museum of Art
77-431		 Norfolk (EUA)
Sant Tomàs[5] 65 × 54 1625-1630 Museu Nacional d'Art Occidental
P. 2003-0002		 Tòquio (Japó)
Sant Andreu 60,5 × 47,5 1624 Col·lecció particular Suïssa
Sant Jaume el Major[6] 65 × 52 Venut en subhasta a Nova York en 2008[7]
Baralla de músics[8] 94 × 104,1 1625-1630 The J. Paul Getty Museum
72. PA. 28		 Los Angeles (EUA)
Violista (fragment d'un Grup de músics)[9] 85 × 58 Musées royaux des beaux-arts de Belgique
6477		 Brussel·les (Bèlgica)
Sant Jeroni llegint 62 × 55 1621-1623 Palau de Hampton Court Londres (Regne Unit)
Els menjadors de pèsols 74 × 87 1620 ca. Gemäldegalerie
76.1		 Berlín (Alemanya)
Violista amb gos[10] 186 × 120 1622 ca. Musée du Mont-de-Piété
P/VER. 97		 Bergues (França)
Diners caiguts 99 × 152 1630-1635 Museu de Belles Arts
G 700 79		 Lviv (Ucraïna)
Vell i Vella[11] 91 × 60 1624-1650 De Young Museum
75.2.9
75.2.10		 San Francisco (EUA)

Sant Jeroni penitent amb aureola 157 × 100 1624-1635 Musée de Grenoble
MG 408		 Grenoble (França)
Sant Jeroni penitent amb capell[12] 152 × 109 1620-1630 Nationalmuseum
NM 2026		 Estocolm (Suècia)
Violista amb barret 162 × 105 1620-1625 Musée des beaux-arts
340		 Nantes (França)
Violista amb bossa 157 × 94 Musée municipal Charles-Friry
689-1-1		 Remiremont (França)
Sant Tomàs 69 × 61 1625-1630 Musée du Louvre
R. F. 1988-15		 París (França)
Trampós amb as de trèvol[13] 97,8 × 156,2 1625-1629 Kimbell Art Museum
AP 1981.06		 Fort Worth (Texas, EUA)
L'endevinadora de la bona ventura[14] 102 × 123 1633-1639 Metropolitan Museum of Art
60.30		 Nova York (EUA)
Job burlat per la seva dona 145 × 97 1630-1639 Musée départemental d'art ancien et contemporain
1829-22		 Épinal (França)
La dona de la puça[15] 120 × 90 1630-1634 Musée historique lorrain
MHL 55. 4. 3		 Nancy (França)
Sant Sebastià curat per Irene[16] 105 × 139 1635 ca.
Potser còpia d'un original perdut		 Kimbell Art Museum
AP 1993.04		 Fort Worth (Texas, EUA)
Magdalena amb espelma[17] 118 × 90 1640 ca.
Signat		 Los Angeles County Museum
M.77.73		 Los Angeles (EUA)
Trampós amb as de diamants[18] 106 × 146 1636-1638
Signat		 Musée du Louvre
R. F. 1972-8		 París (França)
La Magdalena davant del mirall o Magdalena Fabius)[19] 113 × 93 1635-1640 National Gallery of Art
1974.52.1		 Washington D.C. (EUA)
Magdalena amb dues espelmes[20] 134 × 92 1640 ca. Metropolitan Museum of Art
1978.517		 Nova York (EUA)
Sant Josep, fuster[21] 137 × 102 1640-1642 Musée du Louvre
R. F. 1948-27		 París (França)
El violista cec[22] (fragment) 84 × 61 1620-1630 Museo del Prado
P07613		 Madrid (Espanya)
Noi bufant el llum[23] 61 × 51 Signat Musée des beaux-arts de Dijon
DG 827		 Dijon (França)
Aparició de l'àngel a Sant Josep, o Somni de Sant Josep 93 × 81 1628-1645
Signat		 Musée des beaux-arts de Nantes
642		 Nantes (França)
Magdalena amb llantió,[24] o Magdalena Terff 128 × 94 1642-1644
Signat		 Louvre-Lens
R. F. 1949-11		 Lens (França)
Làgrimes de Sant Pere, o Sant Pere penedit[25] 114 × 95 1645
Signat		 Cleveland Museum of Art
51. 454		 Cleveland (EUA)
Adoració dels pastors 107 × 137 1644 Musée du Louvre
R. F. 2555		 París (França)
El nounat[26] o Santa Anna i la Mare de Déu 66 × 54,6 1645-1650 Art Gallery of Ontario
91/415		 Toronto (Canadà)
El nounat 76 × 91 1645-1648 Musée des beaux-arts de Rennes
794. 2. 6		 Rennes (França)
L'educació de la Mare de Déu[27] 84 × 100,5 1650
Potser còpia de taller		 Frick Collection1948.1.155
 Nova York (EUA)
L'educació de la Mare de Déu (fragment)[28] 57,5 × 44,1 1640 ca. Detroit Institute of Arts
38.8		 Detroit (EUA)
Cap de dona (fragment) 38 × 30 Musée départemental Georges-de-La-Tour Vic-sur-Seille (França)
Sant Jeroni llegint 95 × 72 Obra de taller?
Signat		 Musée historique lorrain
92-1-6		 Nancy (França)
Sant Sebastià guarit per Santa Irene 167 × 130 1649 Musée du Louvre
R. F. 1979-53		 París (França)
La noia del braser 67 × 55 1645
Signat		 Col·lecció particular Alemanya
Noi bufant la pipa[29] 70,8 × 61,5 1646
Signat		 Tokyo Fuji Art Museum
1236-AB047		 Tòquio (Japó)
Sant Joan Baptista al desert 81 × 101 1645-1650 Musée départemental Georges-de-La-Tour
R. F. 1995-4		 Vic-sur-Seille (França)
La negació de Sant Pere 81 × 101 1651
Potser amb col·laboració del taller
Signat		 Musée des beaux-arts de Nantes
643		 Nantes (França)
Jugadors de daus[30] 92,5 × 130,5 1650-1651
Col·laboració del taller
Signat		 Preston Hall Museum
SBC0200/76		 Stockton-on-Tees (Regne Unit)
Jove cantant[31] 66,9 × 50,2 Potser obra de taller New Walk Museum and Art Gallery
F19.1983		 Leicester (Regne Unit)
Sant Jeroni llegint[32] 79 × 65 1625-1635 Muséo del Prado
T-5006		 Madrid (Espanya)

En el cinema

El director Peter Greenaway va identificar l'obra de La Tour com la principal influència de la seua pel·lícula de 1982 The Draughtsman's Contract.

A la pel·lícula Le Divorce, de Merchant Ivory (2003) hi ha una referència a una obra atribuïda a de La Tour.

"Magdalena Penitent" és la pintura que provoca a Ariel el desig de conèixer el foc quan canta "Part of Your World" en la pel·lícula de Disney The Little Mermaid.

Museus que contenen obres de La Tour

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Tesis de Crissy Bergeron - pàg. 7, i nota 4, citant Thuillier p.19
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Anthony Blunt, "Art and Architecture in France, 1500–1700", 1953, Penguin
  3. ↑ Cuzin & Salmon 1997, p. 161
  4. ↑ [Enllaç no actiu] Notícia de l'obra al lloc del Chrysler Museum of Art[Enllaç no actiu]
  5. ↑ Notícia del Museu nacional d'Art Occidental
  6. ↑ Notícia al catàleg de la subhasta de Sotheby
  7. ↑ Didier Rykner. La Tribune de l'Art. 18 janvier 2008. Lire en ligne «Vente chez Sotheby’s New York des dessins italiens de la collection Horvitz».
  8. ↑ Notícia al lloc del J. Paul Getty Museum
  9. ↑ Notícia al lloc dels Musées royaux des beaux-arts de Belgique
  10. ↑ Notícia al lloc del Musée du Mont-de-Piété[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «Notícia al lloc del De Young Museum». Arxivat de l'original el 2013-06-29. [Consulta: 20 febrer 2016].
  12. ↑ Notícia al lloc del Nationalmuseum. [1] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  13. ↑ Notícia al lloc del Kimbell Art Museum. [2] Arxivat 2015-01-22 a Wayback Machine.
  14. ↑ Notícia al lloc del Metropolitan Museum of Art. Lire en ligne
  15. ↑ Notícia al lloc del Musée lorrain. [3]
  16. ↑ Notícia del lloc del Kimbell Art Museum. [4] Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  17. ↑ Notícia al lloc del LACMA. [5]
  18. ↑ Notícia al lloc del Musée du Louvre. [6]
  19. ↑ Notícia al lloc de la National Gallery of Art. [7]
  20. ↑ Notícia al lloc del Metropolitan Museum of Art. [8]
  21. ↑ al lloc del Musée du Louvre
  22. ↑ «Notícia al lloc del Museo del Prado». Arxivat de l'original el 2015-01-13. [Consulta: 20 febrer 2016].
  23. ↑ «Notícia al lloc del Musée des beaux-arts de Dijon». Arxivat de l'original el 2016-03-02. [Consulta: 20 febrer 2016].
  24. ↑ al lloc del Louvre-Lens[Enllaç no actiu]
  25. ↑ Notícia al lloc del Cleveland Museum of Art
  26. ↑ Notícia al lloc de l'AGO. [9]
  27. ↑ Notícia al lloc de la Frick Collection. [10]
  28. ↑ Notícia al llod del DIA. [11] Arxivat 2016-03-02 a Wayback Machine.
  29. ↑ Notícia al lloc del Tokyo Fuji Art Museum. [12] Arxivat 2016-03-01 a Wayback Machine.
  30. ↑ Notícia al lloc del Preston Park Museum. [13] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  31. ↑ Notícia al llod del VADS. [14] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  32. ↑ Pierre Rosenberg, «Un nouveau chef-d'œuvre de Georges de La Tour: Le Saint Jérôme récemment réapparu à Madrid», Boletín del Museo del prado. t. XXIII, 41 (dec. 2005), p.46-59. [15]

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges de La Tour
Kembali kehalaman sebelumnya