Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gauss (unitat)

Infotaula d'unitatGauss
Tipusunit of magnetic flux density (en) Tradueix, unitat derivada en UCUM i unitat no SI Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatssistema d'unitats electromagnètic i Unitats gaussianes Modifica el valor a Wikidata
Unitat dedensitat de flux magnètic Modifica el valor a Wikidata
EpònimCarl Friedrich Gauß Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0,0001 T Modifica el valor a Wikidata

El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss. Un gauss es defineix com un maxwell per centímetre quadrat.

1 gauss = 1 maxwell /cm²

Unitats de conversió

Segons el sistema CGS alternatiu, el gauss és la unitat de densitat del flux magnètic (B), mentre l'oersted és la unitat de la intensitat del camp magnètic (H). Un tesla és igual a 104 gauss, i un ampere per metre és igual a 4π×10-3 oersted.[1]

Les unitat de flux magnètic (Φ)— que és el producte de la densitat del camp magnètic (B) i l'àrea (A), ex., Φ = BA— són weber (Wb) en el sistema MKS i maxwell (Mx) en el sistema CGS. El factor de conversió és 108, ja que el flux és el producte de la densitat del flux i l'àrea, tenint l'àrea les unitats del quadrat de la distància, 104 (factor de conversió de la densitat del flux) vegades el quadrat de10² (factor de conversió de la distància lineal, ex., centímetres per metre).

Valors típics

El camp magnètic terrestre és 0.5 gauss, un petit imant de ferro té sobre 100 gauss, un gran electroimant té al voltant de 15.000 gauss i la superfície d'una estrella de neutrons sobre 1012 gauss.[2]

Referències

  1. Hayt, Jr., William H. (1974). Engineering Electromagnetics, Third Edition. McGraw-Hill. ISBN 0-07-027390-1
  2. «How strong are magnets?». Experiments with magnets and our surroundings. Magcraft. [Consulta: 14 desembre 2007].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9