Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gaspard Bauhin

Plantilla:Infotaula personaGaspard Bauhin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1560 Modifica el valor a Wikidata
Basilea (Antiga Confederació Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1624 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Basilea (Antiga Confederació Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Basilea
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea
Universitat de Pàdua
Facultat de Medicina de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnatomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, metge, micòleg, professor d'universitat, naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHyeronimus Mercurialis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCaspar Hofmann i Johannes Fleischer der Jüngere Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaC.Bauhin Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJean Bauhin Modifica el valor a Wikidata
GermansJohann Bauhin Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbauhin.ch Modifica el valor a Wikidata
IPNI: 553-1

Gaspard Bauhin, o Caspar Bauhin (17 de gener de 1560, Basilea - 5 de desembre de 1624, Basilea), va ser un botànic i anatomista suís, germà del també botànic Johann Bauhin. Escriví Pinax theatri botanici (1596), on descriu milers de plantes i les classifica en una manera comparable a la nomenclatura binomial del posterior Linnaeus. Va ser deixeble del metge italià Girolamo Mercuriale i també va fer treballs sobre la nomenclatura de l'anatomia humana.

Johann i Gaspard Bauhin eren fills de Jean Bauhin (1511-82), un metge francès hugonot exiliat a Suïssa. Gaspard estudià medicina a Pàdua, Montpellier i Alemanya. Tornà a Basilea el 1580. Es va doctorar en medicina i ensenyà grec a la universitat de Basilea i a partir de 1588 botànica i anatomia.

El Pinax theatri botanici (Exposició il·lustrada de les plantes) és una fita en la història de la botànica, ja que descriu 6.000 plantes i les classifica. La classificació no era particularment innovadora (arbres, arbusts, herbes). La seva contribució més important va ser la descripció dels gèneres i les espècies. Introduí molts noms de gèneres que més tard van ser adoptats per Linné, i encara es fan servir.

A més de Pinax Theatri Botanici, Gaspard va fer plans per una altra obra, un Theatrum Botanicum, del qual completà tres volums dels 12 previstos però només un es publicà l'any 1658. També va fer un catàleg de les plantes dels voltants de Basilea i edità l'obra de Pietro Andrea Mattioli (1500–1577) amb diverses edicions. En anatomia la seva obra principal és Theatrum Anatomicum infinitis locis auctum (1592).

Linnaeus va donar el mom del gènere Bauhinia en honor dels germans Joahann i Gaspard Bauhin.

Notes

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

Bibliografia

  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Duane Isely, One hundred and one botanists (Iowa State University Press, 1994), pp. 49–52

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9