Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Garric

Infotaula d'ésser viuGarric
Quercus coccifera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194078 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus coccifera Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El garric (Quercus coccifera)[2] és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El seu fruit és una gla. Històricament, el garric s'ha utilitzat com aliment per al kermes, per extraure un tint de color roig anomenat carmesí.[3]

Noms

En català, aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:

  • Coscoll i els seus derivats, comuns a les Illes Balears, País Valencià, Penedès, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià, entre altres llocs: coscoll roig, coscoll roger, coscoll ver, coscó o cuscó, coscona, coscolla.
  • Garriga i els seus derivats: garriguella, garroll, garrolla, garric roig.
  • Grana i els seus derivats: grana d'escarlata, graneta, grana vermelló.
  • Alzina ravell.[4]
  • Blaca (a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità.)[5]
  • etc.[6]

Descripció

El garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb els marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és una aglà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent. És una espècie que viu en zones seques i assolellades; accepta precipitacions anuals entre els 400 i els 800 mm, preferiblement.

Hàbitat

Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. A la serralada litoral o prelitoral catalana, hi localitzem els millors exemplars del territori, sobretot vers el sud del massís del Garraf.

Referències

  1. 1,0 1,1 Flora Ibérica (en castellà). II. Madrid: Servicio de publicaciones del CSIC, 1990, p. 15. ISBN 84-00-07034-8. 
  2. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 96-97. ISBN 84-7306-390-2. 
  3. Young, Frank N.. A survey of entomology. San Jose: Writers Club Press, 2002. ISBN 0-595-22143-2. 
  4. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 28 febrer 2016].
  5. DECAT, Joan Coromines, I, 820a54-b18 i ss.
  6. Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Edicions Universitat Barcelona, 2014-09-19. ISBN 9788447538553. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya