|
Gallowglass  Els Gallowglass van ser uns guerrers mercenaris d'elit entre els clans Hiberno-Normands que residien a les illes i muntanyes de l'oest d'Escòcia, les illes Hèbrides, des de mitjan segle xiii fins al final del segle xvi. Consistien en grups organitzats d'uns 100 homes, coneguts com a «Corrughadh».[1] A canvi dels seus serveis militars, obtenien terres i posicions en la noblesa irlandesa, on se'ls concedia permís perquè es proveïssin de la població local.[1] Al voltant de 1512 hi havia uns 59 clans al llarg del país sota el control de la noblesa irlandesa, però amb el temps es van assentar i les seves files van passar a ser formades per nadius irlandesos.[1] EtimologiaEl terme gallowglass o galloglass és una anglicització del terme gaèlic irlandès, gallóglaigh (que significa, Soldats forasters), incorporant la paraula cèltica Óglach, que deriva d'oac, l'antiga paraula irlandesa per referir-se a joves però posteriorment arribant a significar soldat. L'enciclopèdia Encarta especifica que el plural de la paraula gallowglass és gallowglasses, però aquest article assumeix que els termes singulars i plurals són tots dos Gallowglass. William Shakespeare va usar la forma Gallowglasses en l'obra Macbeth. Soldat hèbrid medievalCom a escocesos, eren gaèlics i compartien herència i origen comú amb els irlandesos, però com havien estat contraient matrimoni amb els colons noruecs del segle x de les zones costaneres i de les illes d'Escòcia i amb els pictes, els irlandesos els van anomenar Gall Gaeil (Gaèlics forasters). Els gallowglass van ser el principal suport de la guerra irlandesa i escocesa abans de l'adveniment de la pólvora i depenien de servei estacional amb els nobles irlandesos. Portaven destrals, llances i espases ambidextres, la seva habilitat consistia a vèncer càrregues de cavalleria, formant un mur defensiu al llarg del camp de batalla, on els genets irlandesos es refugiaven per poder dur a terme petits canvis abans de retirar-se i reagrupar-se.[2] HistòriaEl primer referent de servei gallowglass sota el comandament irlandès va ser en 1259, quan el príncep Aedh Ó Conchobair de Connacht va rebre un dot de 160 guerrers escocesos de la filla del rei de les Hèbrides. Les tropes gallowglass s'organitzaven en grups d'uns 100 homes coneguts com a Corrughadh. A canvi de servei militar, aquests contingents rebien terres i assentament en els senyorius, on se'ls concedia dret a rebre subministraments per la població local. Un gran nombre de septs gallowglass es va instal·lar a Irlanda després d'haver estat desposseïts de les seves terres a Escòcia per a l'elecció del bàndol equivocat a la Guerra de la Independència d'Escòcia. El primer i probablement el més famós d'ells van ser els MacSweeneys, (que a diferència del que diu la majoria és d'ascendència irlandesa nativa) que originalment foren instal·lats pels O'Donnells a l'oest de Donegal. Aquests van ser seguits pels MacDonnells, MacCabes i diversos altres grups establerts per poderosos nobles irlandesos en diferents àrees. Per 1512 es va reportar que hi havia 59 grups a través del país sota el control de la noblesa irlandesa. Encara que inicialment eren mercenaris, amb el pas del temps es van assentar i les seves files van arribar a ocupar-se amb irlandesos natius. Eren coneguts per l'ús del destral ambidextra Sparth (un costum ressaltat per Giraldus Cambrensis derivada de la seva herència noruega) i montante o claymore (en irlandès Claíomh mór). Per armadura usaven cota de malla i usualment anaven acompanyats per dos nois (com els hisendats d'un cavaller), un que li transportava els pílums i un altre que portava provisions. Bibliografia
Referències
|
