Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gal·lès antic

Infotaula de llenguaGal·lès antic
Tipusllengua i llengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
cèltic
llengües cèltiques insulars
llengües britòniques
gal·lès Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3owl Modifica el valor a Wikidata
Glottologoldw1241 Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listowl Modifica el valor a Wikidata
IETFowl Modifica el valor a Wikidata

El gal·lès antic (en gal·lés, Hen Gymraeg) és el nom donat a la llengua gal·lesa des de l'any 800 fins a la primeria del s. XII, quan va evolucionar cap al gal·lès mitjà.[1] En el període anterior, quan es diferencià del britònic comú, al voltant del 550, se l'anomenà "gal·lès primitiu" o "gal·lès arcaic".[2]

Molts poemes i algunes proses s'han conservat d'aquest període, tot i que alguns se'n troben en manuscrits posteriors, per exemple, el text d'Y Gododdin. El text més antic que ha sobreviscut íntegrament en gal·lès antic és en una làpida a l'església de Tywyn, que dataria del s. VII. Un text en els Evangelis de Lichfield anomenat Surrexit Memorandum es creu que ha estat escrit al s. VIII, però pot ser una còpia d'un text dels s. VI o VII.[3][4]

L'ortografia del gal·lès antic és essencialment la de l'irlandés, ja que els irlandesos aprengueren llatí i l'escriptura llatina pels seus veïns bretons.[5]

Exemples compartius entre el gal·lès antic i el modern.

Gal·lès antic Gal·lès modern Català
tir tir terra
lau llaw
diued diwedd final
ir yr, y el
nouid newydd nou
guetig wedi després
cas cas odi
hit hyd fins
did dydd dia
braut Barn judici
in ois oisou yn oes oesoedd per sempre

Referències

  1. Koch, p. 1757.
  2. Willis, p. 1.
  3. Encyclopaedia Wales; University of Wales Press; editor: John Davies; p. 577.
  4. Medieval Vision: The Visual Culture of Wales. University of Wales Press, Cardiff, 2003, p. 25.
  5. Pierre-Yves Lambert, Les Littératures celtiques, Presses universitaires de France, collection Que sais-je ?, París, 1981.

Bibliografia

  • Price, Glanville. The Languages of Britain. Londres: Edward Arnold, 1985. ISBN 0-7131-6452-2. 
  • Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2006. 
  • Benozzo, Francesco. Il Gododdin: Poema eroico antico-gallese. 81. Luni Editrice, 2000 (Biblioteca Medievale). ISBN 978-88-7984-266-2. 
  • Palagiano, Cosimo. La geografia delle lingue in Europa. ScriptaWeb, 2006. ISBN 978-88-89543-53-5. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9