Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gabala

Aquest article tracta sobre la ciutat siriana de Jableh. Si cerqueu la ciutat de l'Azerbaidjan coneguda com Gabala o Qabala, vegeu «Qabala».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGabala
جبلة (ar) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge
Tipusciutat i localitat de Síria Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 35° 21′ 35″ N, 35° 55′ 17″ E / 35.3597°N,35.9214°E / 35.3597; 35.9214
PaísSíria
GovernacióGovernació de Latakia
DistricteDistricte de Jableh
SubdistricteSubdistricte de Jablah Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població75.505 (2012) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud16 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic23 Modifica el valor a Wikidata


Facebook: jablehnewss X: jableh_1 Modifica el valor a Wikidata
Vista de Jableh

Gabala (àrab: جبلة, Jabala) o en francès Gibel, fou també coneguda com a Jabala, Djabala, Djebala, Jebala, Djebeleh, Jebleh o Jableh. En l'actualitat pertany a Síria, on depèn de la Governació de Latakia. Està a uns 30 km al sud de Lahdhikiya enfront de l'ille Ruwad (Ruad o Rouad). La seva població actual és d'uns 80.000 habitants (2008).

Història

Fou una colònia fenícia després hel·lenitzada. Va passar a Roma amb la qual va prosperar. Durant l'època cristiana fou seu d'un bisbe. Es coneixen deu bisbes de la ciutat entre el 325 i el 553, destacant Sant Hilari (escriptor i màrtir del segle iv) i Severià de Gabala.

Al segle vi fou posada sota dependència del patriarcat d'Antioquia i al 639 fou ocupada pels àrabs dirigits per Ubaydah ibn al-Djarrah; el 638 les seves defenses foren reorganitzades i es va construir la ciutadella complementant les fortificacions romanes d'Orient. El 969 els romans de Nicèfor Focas la van reconquerir, però els musulmans van tornar el 1081. Joan Tsimiscés la va ocupar altre cop 975 per tornar als àrabs que el 985 la van incloure al djund d'Homs i altre cop als romans. El 1080 el cadi Abu Muhammad Abd Allah ibn Mansur conegut com a Ibn Sulayha, la va conquerir. Sota domini musulmà fou seu d'un bisbe jacobita. Atacada tres vegades pels croats, el cadi local la va entregar a l'atabeg de Damasc Tughtegin l'agost del 1101 però la guarnició de Damasc fou expulsada poc després pels Banu Ammar de Trípoli.

El teatre romà

El 1109 fou ocupada pels croats i formà part del principat d'Antioquia, un dels estats croats, essent seu d'un bisbe llatí i un empori comercial genovès. El juliol de 1188 Saladí en va expulsar els croats durant la Tercera Croada i fou part dels governs d'al-Afdal i després d'al-Zahir. Després se la van disputar templaris i hospitalers entre 1192 i 1285. En aquest darrer any fou ocupada pel sultà mameluc Kalawun i durant segles fou centre de pelegrinatge a una tomba local, del santó sufita del segle viii Ibrahim ibn Adham.

Un famós resident fou Hug de Gabala, el bisbe de la ciutat, que va informar de la caiguda d'Edessa al Papa Eugeni III, i va ser la primera persona en parlar amb el Preste Joan.

Els otomans la van dominar a partir del 1517 i fou inclosa al vilaiat de Beirut. En queden algunes restes d'època romana (especialment el teatre i uns banys).

En el present, la ciutat és coneguda a Síria per la seva vinculació amb l'esport: el seu equip de futbol, el Jableh Sporting Club o Jableh SC, és dels més importants del país, i és la primera ciutat en tennis de taula (les seves noies han monopolitzat el campionat estatal durant els darrers trenta anys (com Myrvat Shaker). Nedadors d'aquesta ciutat han aconseguit rècords mundials en natació de llargues distàncies (ex.: Mohammad Zeitoun).

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9