Géza Anda
Géza Anda (Budapest[1] (Hongria), 19 de novembre, 1921 – Zúric (Suïssa), 13 de juny, 1976), fou un pianista hongarès naturalitzat suís el 1955. Va interpretar principalment repertoris clàssics i romàntics: Mozart, Beethoven, Schumann, Brahms, però també Bartók. BiografiaVa començar els seus estudis de piano als 12 anys, els seus professors van ser Stefániai Imre, Emánuel Hegyi i Imre Keéri-Szántó. Entre 1939 i 1941 va ser alumne d'Ernő Dohnányi. Va fer el seu debut públic a Budapest el 1939, als 18 anys, amb el Concert per a piano en si bemoll major de Brahms dirigit per Willem Mengelberg. El 1943 es va traslladar a Suïssa, renunciant a la seva posició com a solista de l'Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Wilhelm Furtwängler. Es va convertir en ciutadà suís el 1955 i va fer regularment classes magistrals a Zuric i Lucerna. La seva carrera internacional va començar a desenvolupar-se l'any 1947, primer va ser reconegut com a especialista en literatura virtuosa del piano romàntic, i més tard en les obres de Bartók. En els seus concerts de piano, va tocar principalment les obres de Beethoven, Liszt, Schumann, Grieg, Brahms, Txaikovski i Rachmaninoff, i més tard es va convertir en un intèrpret dedicat de les obres de Béla Bartók. Vida privadaEs va casar amb Hortense Bührle, filla d'Emil Georg Bührle de la Werkzeugmaschinenfabrik Oerlikon, Bührle & Co. propietari i fill d'un col·leccionista d'art. Va donar el seu darrer concert l'1 de juny de 1976 a Innsbruck. Va morir a Zúric als 54 anys i mig, com a conseqüència d'un càncer d'esòfag. La seva memòriaEn la seva memòria, cada tres anys se celebra un concurs internacional de piano a Zúric.[2] ReferènciesFonts
|