Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fusell de forrellat

Detall del forrellat en un Mauser K98
Recambra oberta d'un fusell de forrellat Steyr Mannlicher cal. 6,5X68 mm, amb munició RWS de punta tova i 93 grains.

Un fusell de forrellat és un fusell que es carrega manualment mitjançant l'accionament d'una palanca incorporada al forrellat del fusell o carrabina. Va rebre aquest nom per la seva similitud amb el forrellat emprat a les portes de les cases.[1]

Per a carregar l'arma, s'obre el forrellat, s'introdueix el cartutx i es torna a tancar el forrellat. Un cop disparada l'arma, es torna a obrir el forrellat i s'extreu la beina.

Encara que en el segle xxi, el fusell de forrellat ha estat substituït pels fusells semiautomàtics i el fusell d'assalt, el de forrellat segueix sent preferit per les armes de precisió,[2] com els fusell de franctirador i les usades en el tir esportiu i la caça, a causa que són comparativament més fàcils de produir, desarmar i rearmar. El mecanisme també es troba en algunes escopetes i en pistoles de tir esportiu.

Història

Detall del forrellat de Dreyse, un model de 1865.

Les primeres armes a incorporar el mecanisme de forrellat daten de principis del segle xix. El primer model, el Fusell Dreyse, fou fabricat l'any 1824 per Johann Nikolaus Dreyse. Aquest va ser perfeccionat i adoptat com a arma militar per l'exèrcit prussià l'any 1841.[3] Durant la segona meitat del segle xix sorgiren diversos dissenys, incorporant millores tècniques i esdevenint les armes estàndard dels exèrcit d'arreu del món. Per exemple l'exèrcit francès va adoptar un fusell de forrellat Chassepot el 1866, suposant una gran millora sobre els fusells d'avantcàrrega anteriors.

A partir de finals del segle, i durant les dues Guerres Mundials, el fusell de forrellat ja s'havia convertit en l'arma convencional d'infanteria per a la majoria dels exèrcits del món.

Principals fusells de forrellat

Mauser Kar 98k
Un fusell curt, de carregador Lee-Enfield No. 1 Mk. III (Short Magazine Lee-Enfield No.1 Mk IIi)

Els tres mecanismes de forrellat principals són els de Mauser, Lee-Enfield i Mosin-Nagant.

Mauser

El Mauser 98 original, utilitzat durant la Primera Guerra Mundial per les tropes alemanyes, amb un canó massa llarg, va ser modificat i fabricat com el Mauser K98, considerat com un dels millors fusells de la història.[4]

Lee-Enfield

El forrellat del C-Enfield, introduït el 1889, va permetre nombroses adaptacions i va ser usat abans de la Segona Guerra Mundial principalment per al tir esportiu i la caça. Després de la guerra, els SMLE Mk III, sobretot, es van convertir en fusells econòmics de caça.

Mosin-Nagant

Creat el 1891, el forrellat del Mosin-Nagant difereix significativament dels dissenys de Mauser i Lee-Enfield.

Vegeu també

Referències

  1. Origen de la denominació "arma de cerrojo", 1935 [Consulta: 29 juny 2011]. 
  2. php Armes emprades pels franctiradors durant la Segona Guerra Mundial[Enllaç no actiu] Consultat el 14 maig 2011
  3. Dupuy, Trevor N., Colonel, US Army (RTD). Evolution of Weapons and Warfare (Indianapolis: Bobbs-Merrill, 1980), p.293.
  4. «Rifle Mauser K98: el pare dels fusells de forrellat » Consultat el 14 maig 2011

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9