|
Fusell de forrellat  Un fusell de forrellat és un fusell que es carrega manualment mitjançant l'accionament d'una palanca incorporada al forrellat del fusell o carrabina. Va rebre aquest nom per la seva similitud amb el forrellat emprat a les portes de les cases.[1] Per a carregar l'arma, s'obre el forrellat, s'introdueix el cartutx i es torna a tancar el forrellat. Un cop disparada l'arma, es torna a obrir el forrellat i s'extreu la beina. Encara que en el segle xxi, el fusell de forrellat ha estat substituït pels fusells semiautomàtics i el fusell d'assalt, el de forrellat segueix sent preferit per les armes de precisió,[2] com els fusell de franctirador i les usades en el tir esportiu i la caça, a causa que són comparativament més fàcils de produir, desarmar i rearmar. El mecanisme també es troba en algunes escopetes i en pistoles de tir esportiu. Història Les primeres armes a incorporar el mecanisme de forrellat daten de principis del segle xix. El primer model, el Fusell Dreyse, fou fabricat l'any 1824 per Johann Nikolaus Dreyse. Aquest va ser perfeccionat i adoptat com a arma militar per l'exèrcit prussià l'any 1841.[3] Durant la segona meitat del segle xix sorgiren diversos dissenys, incorporant millores tècniques i esdevenint les armes estàndard dels exèrcit d'arreu del món. Per exemple l'exèrcit francès va adoptar un fusell de forrellat Chassepot el 1866, suposant una gran millora sobre els fusells d'avantcàrrega anteriors. A partir de finals del segle, i durant les dues Guerres Mundials, el fusell de forrellat ja s'havia convertit en l'arma convencional d'infanteria per a la majoria dels exèrcits del món. Principals fusells de forrellat _-_AM.032056.jpg) Els tres mecanismes de forrellat principals són els de Mauser, Lee-Enfield i Mosin-Nagant.
El Mauser 98 original, utilitzat durant la Primera Guerra Mundial per les tropes alemanyes, amb un canó massa llarg, va ser modificat i fabricat com el Mauser K98, considerat com un dels millors fusells de la història.[4]
El forrellat del C-Enfield, introduït el 1889, va permetre nombroses adaptacions i va ser usat abans de la Segona Guerra Mundial principalment per al tir esportiu i la caça. Després de la guerra, els SMLE Mk III, sobretot, es van convertir en fusells econòmics de caça.
Creat el 1891, el forrellat del Mosin-Nagant difereix significativament dels dissenys de Mauser i Lee-Enfield. Vegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fusell de forrellat |
