|
Furosemida
 La furosemida és un diürètic de nansa que s'utilitza en el tractament de la insuficiència cardíaca congestiva, hipertensió arterial i edemes.[1] Mecanisme d'accióLa furosemida, com els altres diürètics de nansa, actuen interferint en el mecanisme d'intercanvi d'ions de sodi, potassi i clor a la nansa de Henle. IndicacionsLa furosemida és un fàrmac que està indicat en les patologies següents: edema associat a insuficiència cardíaca congestiva, edema associat a insuficiència renal crònica, edema associat a insuficiència hepàtica, hipertensió arterial i tractament en hipercalcèmia i hiperpotassèmia.[2] ContraindicacionsEn certes patologies o situacions clíniques la furosemida no es pot utilitzar. Algunes d'aquestes situacions són: hipersensibilitat a la furosemida o sulfonamides, hipovolèmia o deshidratació, hipopotassèmia o hiponatrèmia severa, estats precomatosos o comatós associat a encefalopatia hepàtica, lactància, entre altres[3] Efectes secundarisLa furosemida té tota una sèrie d'efectes secundaris que cal conèixer per prevenir-los. Els seus efectes secundaris són: debilitat, mareig, confusió, cefalees, vòmits/nàusees i visió borrosa[4] Hi ha altres efectes secundaris més greus que cal tenir en compte i actuar de forma ràpida i eficaç davant d'ells. Aquests són: febre, pèrdua d'audició, dificultat en la deglució, pèrdua de pes severa, etc. A escala de laboratori, la furosemida pot desencadenar diferents alteracions en paràmetres clínics com: increment de la concentració hemàtica d'urea i creatinina, increment colesterol, triacilglicerols i àcid úric, alteracions electrolítiques (increment de l'excreció de sodi, potassi, calci), etc.[5] Vies d'administració i posologiaLa furosemida és un fàrmac que té diverses vies d'administració. Aquest diürètic es pot administrar via oral, endovenosa i intramuscular. Via oralPer via oral (VO) s'administren comprimits de 40 mg que es pot incrementar fins a 80 un cop al dia. En la gent gran s'utilitzen les mateixes dosis sempre anant en compte, ja que són més sensibles a l'efecte del fàrmac. En els nens les dosis administrades són 1 i 2 mg/kg cada 6-12 hores existint una dosi màxima de 6mg/kg/dia dividida en tres preses diàries.[6] Via intravenosaL'administració intravenosa de la furosemida pot ser: directa, intermitent o continua
Via intramuscularL'administració intramuscular (IM) s'utilitzarà quan la teràpia intravenosa no sigui efectiva o accessible. La dosi recomanada en administració IM és de 20 mg amb un temps d'administració lent.[3] Interaccions medicamentosesLa furosemida és un fàrmac que pot desencadenar interaccions medicamentoses si s'administrà simultàniament a altres fàrmacs. Furosemida i hidrat de cloralL'administració simultània de la furosemida i l'hidrat de cloral pot provocar l'aparició de tota una sèrie de signes i símptomes. Aquests són: diaforesi, hipertensió arterial, taquicàrdia, nàusees, etc. Furosemida i aminoglucòsids i altres ototòxicsCal anar amb compte, ja que la furosemida pot incrementar l'ototoxicitat dels fàrmacs. Altres fàrmacsHi ha altres fàrmacs que es poden administrar de forma simultània amb la furosemida però cal estar altera per detectar l'aparició de símptomes relacionats amb la interacció entre els dos fàrmacs. Els fàrmacs que cal vigilar són: risperidona, liti, antihipertensius, fàrmacs nefrotòxics, antidiabètics, cefalosporines, etc.[9] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Furosemida
Vegeu també |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
