Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Funitel

El Funifor Arabba Porta Vescovo a Livinallongo del Col di Lana (Itàlia).
Funitel a Val Thorens (Savoia).

Un funitel és un remuntador de 2 cables tractors d'on pengen cabines desembragables.

El nom prové de la barreja de tele (típic començament de paraula per a molts remuntadors) i funicular. De fet però, és com una mena de telecabina, però amb unes dimensions molt superiors, ja que en estar aguantades per dos cables, les cabines poden ser molt més grosses, amb capacitat de fins a 35 persones. Com en els telecabines, les cabines del funitel disminueixen la velocitat als extrems de la línia per a permetre l'embarcament i desembarcament dels passatgers (desembragament).

La presència dels 2 cables també permet una major resistència al vent que els remuntadors penjants d'un sol cable, ja que no es balancegen tant les cabines. A més, el nombre de pilones es redueix, si bé les seves dimensions i complexitat augmenten sensiblement.

Cal dir que la manera de fer girar els cables a les estacions no es limita com habitualment a una sola roda, sinó que hi ha múltiples opcions per a aconseguir que els dos vagin exactament a la mateixa velocitat. De fet, els dos cables són, a vegades, un de sol convenientment enrotllat, tal com es mostra a l'esquema contigu.

Als Països Catalans només hi ha un funitel, el Funicamp, que serveix per accedir a la part alta de l'estació de Grand Valira (sector de Grau Roig) des del poble d'Encamp. S'utilitza doncs només com a entrada a l'estació, però no dona accés a cap pista directament.

Esquema dels cables d'un Funitel
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9