Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Funció quadràtica

En àlgebra, una funció quadràtica és una funció polinòmica amb una o més variables en què el terme de grau més alt és com a molt de grau 2. Quan la funció depèn d'una única variable, aquesta té la forma:

Una funció quadràtica amb dues arrels reals creuant l'eix de les abscisses.

on és la variable i són els coeficients.[1] En el cas que , tindríem una funció lineal que es podria pensar com un cas degenerat d'una funció quadràtica, ja que el grau més alt segueix sent com a molt 2.

Quan considerem l'expressió com un objecte en si mateix en comptes de com una funció parlem de polinomi de grau 2. En matemàtiques, un polinomi i la seva funció polinòmica associada rarament es distingeixen, i els termes funció quadràtica i polinomi quadràtic són gairebé sinònims.

El gràfic d'una funció quadràtica real d'una sola variable és una paràbola amb un eix de simetria paral·lel a l'eix y. Si una funció quadràtica s'iguala a zero, el resultat és una equació quadràtica. Les solucions d'una equació quadràtica són els zeros (o arrels) de la funció quadràtica corresponent, que poden ser dues, una o cap (depenent de l'espai ambient). Les solucions es descriuen mitjançant la fórmula quadràtica.

En el cas bivariable, una funció quadràtica té la forma:

,

amb o diferents de zero. En general, els zeros d'una funció quadràtica d'aquest tipus descriuen una secció cònica (un cercle o una altra el·lipse, una paràbola o una hipèrbola) al pla.

Una funció quadràtica pot tenir un nombre arbitràriament gran de variables. El conjunt dels seus zeros forma una cònica en el cas de dues variables, una superfície en el cas de tres variables i una hipersuperfície en el cas general. Sovint totes aquestes varietats s'engloben sota el terme quàdrica.

El cas univariant

La seva forma (cap avall, cap amunt, més ampla, ...) depèn del signe de , coeficient principal del polinomi, de la manera següent:

  • Si dues funcions quadràtiques tenen el mateix coeficient del terme de grau 2, les paràboles corresponents són idèntiques, encara que poden estar situades en posicions diferents.
  • Si , tenen les seves branques cap amunt i també tenen un punt mínim absolut. Pertanyen el grup de les funcions còncaves
  • Si tenen les seves branques cap avall i, per tant, té un punt màxim absolut. Pertanyen el grup de les funcions convexes
  • Els punts màxims o mínims s'anomenen vèrtexs
  • Com major sigui , més estilitzada és la paràbola.
  • és l'ordenada a l'origen. El tall de la funció en l'eix és .

Vegeu també

Referències

  1. Weisstein, Eric W. «Quadratic Equation» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9