Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fulgenci de Cartagena

Per a altres significats, vegeu «Fulgenci de Ruspe».
Plantilla:Infotaula personaFulgenci de Cartagena, o
d'Écija
Imatge
Talla de F. Salzillo, 1755 (Cartagena, Santa María de Gracia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFulgentius
c. 566 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 632 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Écija (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRestes a Berzocana ([Província de Càceres], Extremadura) i Catedral de Múrcia 
Bisbe

Diòcesi: Écija
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
bisbe, confessor
CelebracióEsglésia Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals
Festivitat16 de gener
IconografiaCom a bisbe
Patró deDiòcesi de Cartagena; ciutat i diòcesi de Plasència
Família
GermansFlorentina de Cartagena
Leandre de Sevilla
Isidor de Sevilla Modifica el valor a Wikidata

Fulgenci de Cartagena (Cartagena, c. 540 - Écija, Sevilla, 630) va ser un religiós visigot, bisbe d'Écija i autor d'obres eclesiàstiques, germà d'Isidor de Sevilla, Leandre de Sevilla i Florentina de Cartagena. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Fill de Severià, noble hispanoromà, i Túrtura, va néixer a Cartagena cap al 540, segon de cinc germans, entre els quals hi havia els sants Isidor, Leandre i Florentina.[1] Aviat, la família es traslladà a Sevilla i hi consagrà la seva vida al servei de l'Església.

Hi ha poques dades contemporànies relatives a Fulgenci. Leandre, al seu Libellus, escrit per a la seva germana Florentina, esmenta que ell mateix havia enviat Fulgenci envers Cartagena. Probablement per influència de Leandre, nomenat bisbe de Sevilla en 584, Fulgenci va ésser nomenat bisbe d'Astigi (Écija), diòcesi veïna de Sevilla; el nomenament deu haver tingut lloc entre 590 i 600, data de la mort de Leandre.

Isidor, bisbe de Sevilla, dedicà la seva obra De ecclesiasticis officiis, a Fulgenci "el seu senyor, el servidor de Déu", qui li havia demanat que l'escrigués, cap al 610.

Al segon sínode de Sevilla (619), va sorgir una controvèrsia entre els bisbes d'Astigi i de Còrdova entorn d'una parròquia que les dues diòcesis es disputaven. A les actes consta la signatura de Fulgenci, essent aquesta l'últim testimoni fefaent que en conservem. Va morir abans de l'any 633, quan ja és bisbe d'Astigi Marcià; el 632, quan té lloc el IV Concili de Toledo, no s'hi esmenta, la qual cosa fa pensar que ja deuria ésser mort.

Veneració

Reliquiari dels sants Fulgenci i Florentina a Berzocana (Cáceres).

Fulgenci és venerat com a sant des del temps de la seva mort. La seva festivitat havia estat el 14 de gener i, actualment, el 16 de gener.

Sovint s'ha confós, a les fonts medievals, amb Fulgenci de Ruspe. Se li han atribuït algunes obres, però la seva producció escrita s'ha perdut completament.

Les seves restes van ésser traslladades, per mantenir-les salves durant la invasió musulmana, a la Serra de Guadalupe (Extremadura), i van ésser trobades al segle xiv a l'església de San Juan Bautista del poble de Berzocana (Província de Càceres), juntament amb les de la seva germana Florentina. Una petita part se'n portà a l'Escorial i una altra a l'altar major de la Catedral de Múrcia.

És el sant patró de la diòcesi de Cartagena i de la ciutat i diòcesi de Plasència (Càceres).

Notes

  1. Són coneguts com els Quatre Sants de Cartagena

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9