Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Francisco Suárez

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Suárez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1548 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1617 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Lisboa (Regne de Portugal) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, professor d'universitat, jurista, filòsof, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca
Universitat de Coïmbra Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMartín Gutiérrez i Alonso Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Francisco Suárez (Granada, 1548 - Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de l'edat moderna. Va rebre influències de Tomàs d'Aquino, Duns Escot i dels corrents nominalistes. La seva obra més coneguda foren les Disputationes metaphysicae.

Doctrina filosòfica[1]

Ontologia

Per a Francisco Suárez, la metafísica és l'estudi de Déu, o la ciència racional de l'ésser real. Aquesta s'ha de centrar en tres elements: el concepte d'ens, en els atributs (de Déu) i els primers principis, i en les causes.

No delimita una distinció real entre essència i existència. No obstant això, sí que formula un determinat principi d'individuació: la incomunicabilitat dels elements d'una determinada substància la fa diferent de les altres.

Epistemologia

Distingeix entre dues menes de conceptes: el formal i l'objectiu. El concepte formal és la intel·ligència verbum mentis; és l'acte amb què es concep l'ens o la raó formal de l'ens. El concepte objectiu, en canvi, és l'objecte present conegut, tal com es mostra en la ment de l'observador sota la denominació del concepte formal. El concepte objectiu és la raó immediatament coneguda o representada amb el concepte formal.

L'enteniment humà pot conèixer el singular per forma espiritual, que és l'abstracció de la cosa impresa. No obstant això, la cosa present en la ment és signe de la realitat física de l'objecte real. Els judicis són l'acte suprem del coneixement objectiu, en resultar de la combinació de dos conceptes objectius.

L'acte de conèixer s'ha d'entendre no com el fet que la potència vegi quelcom igual a la causa exterior que la determina, sinó que només es dona quan la mateixa capacitat de conèixer concep el concepte objectiu, mitjançant el concepte formal: en conseqüència, la cosa es mostra sempre sota el concepte formal.

Per tant, els universals tenen una realitat en la ment amb fonament en la cosa. Els conceptes universals són unívocs, no respecte a la realitat extramental, sinó respecte al concepte objectiu (o si es prefereix, el coneixement de l'objecte), el qual està en la ment amb el fonament en la cosa.

Obres

D'entre les seves obres, destaquen:

  • Disputationes metaphysicae
  • De anima
  • De legibus ac Deo legislatore
  • Defensio fidei adversus anglicanae sectae errores

Bibliografia

Ernest-Marie Rivière publicà l'any 1918 una extensa bibliografia de Suárez, on recollia 520 obres de l'autor, tant impreses com inèdites.[2]

Referències

  1. Scorraille, Raoul de. «La doctrine». A: Suárez et son oeuvre a l'occasion du troisième centenaire de sa mort : 1617 - 25 septembre - 1917 (en francès). Toulouse : Barcelona: E. - M. Rivière ; E. Subirana, 1918. 
  2. Rivière, Ernest-Marie. «La Bibliographie des ouvrages imprimés et inédits». A: Suárez et son oeuvre a l'occastion du troisième centenaire de sa mort : 1617 - 25 septembre - 1917 (en francès). Toulouse : Barcelona: E. - M. Rivière ; E. Subirana, 1918. 

Enllaços externs

  • (anglès) Francisco Suarez on Metaphysics as the Science of Real Beings
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9