Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Francesco Pollini

Plantilla:Infotaula personaFrancesco Pollini
Biografia
Naixement26 març 1762 Modifica el valor a Wikidata
Ljubljana (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1846 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, cantant, pianista, pedagog musical, professor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNicola Zingarelli Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 3816310 IMSLP: Category:Pollini,_Francesco Modifica el valor a Wikidata

Francesco Pollini, també Franz de Paula Pollini (Ljubljana (Eslovènia), 26 de març, 1762 - Milà (Itàlia), 17 de setembre, 1846), va ser un compositor i pianista italià.

Família

La família Pollini s'havia traslladat a Carniola 100 anys abans que nasqués Francesco Pollini. El pare de Francesco treballava com a metge i farmacèutic a Ljubljana. Va rebre un títol nobiliari austríac hereditari de l'emperadriu Maria Teresa perquè havia desenvolupat una recepta per a una decocció contra la sífilis. Francesco Pollini va heretar aquesta recepta i va continuar produint la medicina coneguda com le acque Pollini i la va utilitzar per tractar nobles i companys músics.

Biografia

Francesco Pollini va viatjar a Praga el 1783 i un any més tard a París, on va conèixer Antonio Salieri. El va presentar a l'enviat francès a la cort vienesa, Marie-François-Louis Du Roullet, conegut pels seus llibrets. El març de 1786 Pollini va ser a Viena i va cantar el paper d'Idamante a l'òpera Idomeneo de Wolfgang Amadeus Mozart al "Palais Auersperg". Mozart va dedicar el duet Spiegarti non poss'io per a soprano i tenor, KV 489, i la Scena con rondò per a tenor i violí, KV 490, al baró Pollini. Després de viatjar durant uns dos anys, Pollini va estudiar composició a Milà a partir de 1790 amb Nicola Antonio Zingarelli. El 1798, Pollini es va casar amb Mariana Gasparini, de 23 anys, una arpista apassionada. El mateix any es va representar l'òpera de Pollini La casetta nei bochi al "Teatro della Cannobiana". L'any 1801, Il trionfo della pace es va representar a la Scala de Milà amb motiu d'una cerimònia de celebració del Tractat d'Amiens.

Per a les celebracions de la coronació de Napoleó com a rei d'Itàlia el 26 de maig de 1805, dues de les obres més grans de Pollini, Vivat, vivat i Te ergo quaesumus, es van representar a la catedral de Milà. El 1812, Pollini va escriure unes lliçóns de piano forte Metodo di clavicembalo per al Conservatori de Milà, un llibre de text que es va utilitzar a Itàlia durant dècades i que li va valer la condició de membre honorari del conservatori.

Obra

Pollini va compondre cantates sagrades, misses, un Stabat Mater, un Rèquiem i un Te Deum, diverses arietes amb acompanyament de piano o orquestral i, sobretot, més de 60 obres d'opus per a piano, com les sonates i les variacions aleshores populars basades en les òperes populars. de l'època. Al voltant de 60 de les seves obres van ser impreses durant la seva vida per diferents editors europeus, especialment per l'editorial italiana Ricordi.[1]

Obres escèniques
  • „La casetta nel bosco“, Òpera en 3 actes (1798, Milà)
  • „Il genio insubre“ Acció teatral 2 actes (1799, Milà)
  • „Le convenienze teatrali“, Òpera, (incompleta)
  • „Ines di Castro“, Òpera, (incompleta)
  • „Il ripudio fortunato, farsa“, (incompleta)

Referències

  1. MGG, 2. Auflage Bd. 13, S. 740–741
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9