Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Francesco Maria Piave

Plantilla:Infotaula personaFrancesco Maria Piave
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1810 Modifica el valor a Wikidata
Murano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1876 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, poeta, compositor, compositor, dramaturg, escriptor, llibretista, traductor, director d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0681309 Allocine: 540823 IBDB: 97266 TMDB.org: 140807
Musicbrainz: 9e319267-684b-4a2a-968c-70d6975c907f Discogs: 525470 IMSLP: Category:Piave,_Francesco_Maria Allmusic: mn0002353216 Find a Grave: 9903273 Modifica el valor a Wikidata

Francesco Maria Piave (Murano, 18 de maig de 1810Milà, 5 de març de 1876) fou un poeta, molt conegut per ser un dels llibretistes preferits de Giuseppe Verdi, sent el seu col·laborador i amic durant pràcticament tota la vida.

Piave va nàixer a Murano en la llacuna de Venècia, quan la regió estava sota el poder de Napoleó Bonaparte i formava part del que entre 1805 i 1814 del Regne d'Itàlia. Igual que Verdi, Piave va ser un fervent nacionalista italià.

Junt amb Salvatore Cammarano, va ser un dels llibretistes més prolífics en la carrera de Verdi, escrivint els llibrets per a Ernani (1844), I due Foscari (1844), Attila (1846), Macbeth (1847), Il corsaro (1848), Stiffelio (1850), Rigoletto (1851), La Traviata (1853), Simon Boccanegra (1857), Aroldo (1857) i La forza del destino (1862). Piave també va elaborar llibrets per a altres compositors com Giovanni Pacini, Saverio Mercadante, Federico Ricci i Michael Balfe. Estava previst que Piave col·laborés en l'elaboració del llibret d'Aida, però la seua mort, causada per un atac cardíac el 1876, s'hi va interposar. Fou soterrat al Cimitero Monumentale.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9