Francesc Sardà i Làdico

Francesc Sardà i Ladico

Biografia
Naixement	26 desembre 1876 Barcelona
Mort	5 maig 1912 (35 anys) Barcelona
Formació	Académie Colarossi
Activitat
Ocupació	pintor, dibuixant, il·lustrador
Art	dibuixant i pintor
Família
Pare	Joan Sardà i Lloret
Obres destacables
El dinar de l'obrer (1911)

Francesc Sardà i Làdico (Barcelona, 26 de desembre de 1876 - Barcelona, 5 de maig 1912)^[1][2] fou un dibuixant i pintor català, fill de Joan Sardà i Lloret ^[3] i d'Antònia Làdico Serrano.^[4] Oncle de Joan Sardà Dexeus.

Els seus dibuixos, generalment al carbó, són propers als de Ramon Casas recorden a Arcadi Mas i Fontdevila. Té obra al fons de la col·lecció del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a altres museus barcelonins.^[5]

Va estudiar dret influenciat pel seu pare, però va compaginar-ho amb formació artística a la Llotja, de la mà de Laureà Barrau i Lluís Graner. Va viatjar a Madrid per copiar els clàssics del segle xvii del Museu del Prado i a París amb els seus amics Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes. Va col·laborar en diverses publicacions, com La Ilustració Catalana, La Actualidad, La Ilustració Artística, L'Esquella de la Torratxa, Hispania i Hojas Selectas, entre altres. Va morir quan només tenia trenta-cinc anys.^[6]

• Retrat de la mare
• La lletera
• Segador català,

• Cercle Artístic de Sant Lluc
• 1904 - Sala Parés^[7]
• 1912 - Sala Parés (pòstuma)