Francesc Obrador Moratinos

Francesc Obrador Moratinos

Biografia
Naixement	8 febrer 1942 (82 anys) La Soledat (Mallorca)
1r President Consell Econòmic i Social de les Illes Balears
juliol 2001 – setembre 2006
Director general formació professional
1999 – juliol 2001 Membre del gabinet: Govern de les Illes Balears 1999-2003 Nomenat per: Eberhard Grosske Fiol
Diputat al Parlament de les Illes Balears
té el rol: portaveu 19 juny 1991 – 4 abril 1995 Legislatura: tercera legislatura de les Illes Balears Circumscripció electoral: Mallorca Electe a: eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991
Alcalde de Calvià
23 maig 1983 – 25 maig 1991 – Margarita Nájera Aranzábal → Electe a: eleccions municipals espanyoles de 1983, eleccions municipals espanyoles de 1987
Conseller insular de Mallorca
1979 – 1983
Secretari general UGT Balears
1977 – 1990
Activitat
Ocupació	polític, sindicalista
Partit	Partit Socialista de les Illes (1976–) Partit Comunista d'Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol
Membre de	Unió General de Treballadors Partit dels Socialistes de les Illes Balears
Premis
(2007)  Premi Ramon Llull

Francesc Obrador Moratinos (Palma, 8 de febrer de 1942)^[1] és un polític mallorquí del PSIB-PSOE.

Nascut a la Soledat, barriada obrera i popular de Palma, cursà estudis eclesiàstics al seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i el 1968 s'ordenà capellà. El 1957 fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Catòlica (JOC), el 1966 inicià la seva militància sindical i el 1968 entrà a Comissions Obreres. El 1969 ingressà a Bandera Roja i en fou membre del Comitè Nacional. El mateix any participà en la fundació de Cristians pel Socialisme. Milità en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i fou dirigent local de la Unió Sindical Obrera (USO) però l'abandonà per fundar, amb altres, el Partit Socialista de les Illes (PSI), del qual n'encapçalà la llista a les eleccions generals espanyoles de 1977.^[2]

En el terreny sindical, fou secretari a les Illes Balears de la Unió de Tècnics i Treballadors. Fundà l'Associació Sindical de Treballadors de l'Hostaleria (ASTH), en la qual milità, i fou secretari general de la UGT Balears del 1977 al 1990.

Fou conseller del Consell Insular de Mallorca (1979-1983) i batle de Calvià dues legislatures (1983-1987 i 1987-1991).^[3] construí escoles, instal·lacions esportives i les bases i infraestructures per a desenvolupar el municipi, però va rebre el Premi Ciment del Grup d'Ornitologia Balear (GOB)^[4] per la seva considerable falta de planificació i previsió, causant disfuncions en el medi ambient.^[5]

Posteriorment candidat a la presidència del Govern Balear pel PSIB a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991. Va perdre les eleccions davant Gabriel Cañellas i es va convertir en líder de l'oposició al Parlament Balear i portaveu parlamentari dels socialistes.^[6]

Durant el Govern del Pacte de Progrés, fou director general de Formació del Govern Balear (1999- juliol de 2001) i cessà en aquest càrrec per passar a ser President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (juliol de 2001-setembre de 2006).^[7] El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12.