Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fotoelasticitat

Línies de tensió en un transportador de plàstic vistes sota llum polaritzada.

La fotoelasticitat és una tècnica experimental per a la mesura d'esforços i deformacions. Es basa en l'ús de llum per dibuixar figures sobre peces que estan sent sotmeses a esforços. Les figures que es dibuixen són semblants a les mostrades en realitzar una anàlisi d'elements finits, ja que es poden observar contorns i colors.

La mesura s'aconsegueix en avaluar el canvi de l'índex de refracció de la peça al sotmetre's a una càrrega (peces transparents). En el cas d'una peça no transparent, es cobreix la peça amb una resina Birefringència.

Història

La fotoelasticitat va ser desenvolupada a principis del segle xx. El primer treball va ser d'E Coker i de L. Filon a la Universitat de Londres, i va permetre a la fotoelasticitat convertir ràpidament en una tècnica viable per a l'anàlisi qualitatiu dels esforços. Se li va trobar una gran aplicació en la indústria, en dues dimensions va superar a la resta de les tècniques en fiabilitat, abast i factibilitat. Cap altre mètode tenia la mateixa precisió visual i cobertura dels patrons d'esforç.

El desenvolupament de polariscopi digitals usant els LED i els díodes làser va permetre la supervisió contínua de les estructures i la fotoelasticitat dinàmica. Els progressos en el procés d'imatge permeten que la informació dels esforços sigui extreta automàticament del seu patró. El desenvolupament de la esterolitografia, que utilitza un mètode anomenat rapid prototyping permet la generació de models tridimensionals exactes d'un polímer líquid, la qual cosa va permetre substituir el mètode de servei tradicional.

L'adveniment del processament per ordinador amb el seu superior potència de càlcul ha revolucionat l'anàlisi d'esforços, fent que s'estengui l'ús de mètodes numèrics. En particular, el modelatge per l'anàlisi d'elements finits (FEM) s'ha convertit en l'eina dominant, eclipsant moltes tècniques tradicionals per a l'anàlisi dels esforços. Tot i l'avanç del FEM, l'fotoelasticitat-un dels més vells mètodes per a l'anàlisi experimental dels esforços-, s'ha restablert amb progressos recents i nous usos.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9