Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fiord de Russell

Plantilla:Infotaula indretFiord de Russell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfiord Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlaska (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Map
 59° 48′ N, 139° 18′ O / 59.8°N,139.3°O / 59.8; -139.3
Format per

El fiord de Russell (en anglès Russell Fjord) és un fiord que es troba a l'estat d'Alaska, als Estats Units. El fiord, amb una longitud de 50 quilòmetres i una amplada de 3,5, es troba al nord de la badia Disenchantment, al final de la glacera de Hubbard, a la capçalera de la badia Yakutat. El fiord va rebre aquest nom el 1906 per Marcus Baker, del Servei Geològic dels Estats Units en record a l'explorador Israel Russell, que va descobrir aquest cos d'aigua el 1891 mentre explorava la regió de Yakutat.[1]

Glacera de Hubbard el 16 de juliol de 2002, quedant tancat el fiord Russell. Les aigües darrere la glacera pugen 18,6 metres en 10 setmanes, creant un breu llac de Russell.

El Congrés dels Estats Units va protegir 1.411 km² de la zona el 1980 en virtut de l'Alaska National Interest Lands Conservation Act. Aquest territori és administrat pel Servei Forestal dels Estats Units.[2]

La badia Disenchantment queda bloquejada periòdicament per la glacera de Hubbard a Gilbert Point, fent del fiord Russell un llac d'aigua dolça fruit del desglaç de les glaceres. La darrera ruptura de la glacera de Hubbar va tenir lloc el 14 d'agost de 2002, després d'estar prop d'un mes bloquejada la badia, sent el segon jökulhlaup més gran documentat.[3][4]

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9