Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fides

Infotaula personatgeFides

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat romana
personificació Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiareligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Denari de l'emperador romà Heliogàbal (218-222), que al revers representa la deessa Fides entre dos estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit'

Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.[1] Al seu temple es duien a terme els pactes amb els representants estrangers. Estava representada com una dona jove coronada d'olivera amb una tortuga o una copa a la mà i els seus sacerdots anaven vestits de blanc. Se la invocava en tots els tractes i transaccions comercials. Sembla que va començar sent la personificació d'un atribut de Júpiter i va tenir entitat pròpia des del segle iii aC.

El seu culte requeria l'actuació dels tres flamines maiores, els quals treien l'estàtua en processó pels carrers de la ciutat, amb un carro arrossegat per dos cavalls, i la tornaven al seu sacellum. Per agafar l'estàtua, els sacerdots s'embolcallaven la mà dreta en un drap de lli blanc per tal de no contaminar-la amb impureses i anaven amb el cap velat en senyal de confiança i submissió. Fides era la deïtat que havia fundat l'ordre diví i amb motiu d'aquesta funció era associat amb Júpiter, el guardià de l'ordre jurídic suprem. Aquesta associació i la forma de culte amb tres sacerdots va servir d'argument a Georg Wissowa per demostrar l'existència d'una tríada arcaica de déus romans.[2]

El seu temple estava al turó Capitoli, construït el 254 aC,[3] a prop del de Júpiter, on el senat romà anava a signar tractats amb estats estrangers.[4] Era venerada amb l'expressió Fides Publica Populi Romani.[5] La tradició del culte a Fides amb els tres flamines maiores fou instituïda pel rei Numa Pompili.[6] L'historiador Agàtocles de Cízic va esmentar l'existència d'un temple anterior situat al turó Palatí.[5]Tenia un altre temple compartit amb Spes, que ess va fer arran d'un vot efectuat per Aule Atili Calatí.[7]

En la religió grega hi havia un déu equivalent anomenat Pistis.

Referències

  1. John Paul Adams, "The roman concept of fides", 2009
  2. Morgan, 2015, p. 129.
  3. Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia II.75
  4. Valeri Màxim De Factis Dietisque Memorabilibus III.17;Apià "Guerres Civils" 1.16
  5. 5,0 5,1 Platner i Ashby, 1929, p. 209.
  6. Titus Livi, Ab urbe condita, 1, 21
  7. Platner i Ashby, 1929, p. 493.

Bibliografia

  • Morgan, Teresa. "Roman Faith and Christian Faith: Pistis and Fides in the Early Roman Empire and Early Churches". OUP Oxford, 2015. 
  • Platner, Samuel Ball; Ashby, Thomas. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome", 1929. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9