Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fidès Devriès

Plantilla:Infotaula personaFidès Devriès
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1850 Modifica el valor a Wikidata
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

Família
MareRosa de Vries-van Os Modifica el valor a Wikidata
GermansMaurice Devriès
Herman Devriès
Jeanne Devriès
Marcel Devriès Modifica el valor a Wikidata

Fidès Devriès (Nova Orleans, 22 d'abril de 1850 - Neuilly-sur-Seine, 27 de gener de 1939) fou una soprano estatunidenca d'origen holandès. La seva mare Rosa de Vries-van Os (1828-1889) i la seva germana Jeanne (1850-1924) també ho foren i els seus germans Maurice (1854-1919) i Hermann (1858-1949) també foren uns bons cantants d'òpera.

Va fer el seu debut com Rose-de-Mai a Le Val d'Andorre al Théâtre Lyrique a l'octubre de 1868.[1] Després d'un parell de temporades al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les, es va unir a l'Òpera de París en 1871, on el seu repertori incloïa Marguerite en Faust, Ophélie en Hamlet, Isabelle en Robert le diable, Agathe a El caçador furtiu, Inés i Selika a L'Africaine, Elvira a Don Giovanni, Mathilde de Guillaume Tell i Eudoxia a La Juive.[2] Al febrer de 1873 DeVries va prendre la part de soprano solista en la Simfonia Coral de Beethoven amb la Societat de Concerts del Conservatori, cantant juntament amb una ària de Don Giovanni.[3]

Fidès va interrompre la seva carrera a partir d'abril de 1874 fins 1883, aquest últim any es va presentar al Théâtre-Italien dirigit en aquella època per Victor Maurel, cantant en Simon Boccanegra i Hérodiade. De tornada a l'òpera, després de recórrer a Montecarlo, Madrid, Lisboa[4] i els Països Baixos, va crear el paper de Chimène en l'estrena de Le Cid el 30 de novembre de 1885. La seva aparició en les Grans final va ser com Elsa en l'estrena francès de Lohengrin el 3 de maig de 1887, abans de retirar-se d'aquesta etapa el 1889.[2]

Referències

  1. Walsh T J. Second Empire Opera: The Théâtre Lyrique Paris 1851–1870. John Calder (Publishers Ltd), London, 1981.
  2. 2,0 2,1 Gourret J. Dictionnaire des Cantatrices de l'Opéra. Editions Albatros, Paris, 1987.
  3. Kern Holoman D. Société des Concerts du Conservatoire. http://hector.ucdavis.edu/SdC/default.html Arxivat 2011-09-16 a Wayback Machine.. Accessed 2.12.11.
  4. Cf. Le Ménestrel, year 51-nr.4, 28.12.1884, pages 27 and 30.
Kembali kehalaman sebelumnya