Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1982

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1982

43° 19′ N, 1° 59′ O / 43.32°N,1.98°O / 43.32; -1.98
Tipus	edició d'un festival de cinema
Part de	Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Interval de temps	17 - 26 setembre 1982
Data	1982
Número d'edició	30
←1981 1983 →
Localització	Victoria Eugenia Antzokia (Guipúscoa)
Estat	Espanya
Direcció	Luis Gasca
Pressupost	73.000.000 ₧

La 30a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tenir lloc entre el 17 i el 26 de setembre de 1982. El Festival de Sant Sebastià havia perdut la màxima categoria A (festival competitiu no especialitzat) de la FIAPF dos edicions abans, de manera que en aquesta edició no van poder atorgar-se premis oficials. De fet, la retirada de l'oficialitat va sumir al Festival en una greu crisi de la qual no es recuperaria fins a 1986, quan li va ser reconeguda de nou la categoria A. Es van concedir premis, però aquests van ser extraoficials.

Es va inaugurar el 17 de setembre de 1982 per l'alcalde Jesús María Alkain Martikorena, el lehendakari Carlos Garaikoetxea i la ministra de cultura Soledad Becerril,^[1] amb la presència de Van Johnson, Vincent Sherman, Óscar Ladoire, Antonio Resines, Ana Belén, Manuel Gutiérrez Aragón, Fernando Savater, Juan Marsé i molts altres. Fou inaugurada amb la projecció de Querelle i Cangrejo, així com l'actuació de Bertín Osborne i el grup de dansaires bascos Eskola.^[2] El programa d'exhibició va estar format per 200 pel·lícules. També es va fer una exposició del fotògraf David Hamilton.^[3] Hi havia prevista una retrospectiva dedicada al director argentí d'origen basc Harry d'Abbadie d'Arrast amb pel·lícules com Dry Martini i La traviesa molinera, així com la presentació d'un llibre de José María Forqué dedicat a aquest director, un cicle denominat "La película olvidada" i premis al cinema basc.^[4]

El dia 18 es va projectar Querelle i el 19 Oficial i cavaller i Megáll az idő, dins de la selecció oficial, i també es van projectar Estoy en crisis de Fernando Colomo en la secció informativa, i la brasilera Das Tripas Coração d'Ana Carolina i la peruana La familia Orozco de Jorge Reyes, en la secció de Nous Realitzadors. També s'ha dedicat un cicle a Roberto Rossellini (amb Viatge a Itàlia) i s'ha dedicat un homenatge a Leopoldo Torre Nilsson.^[5] El dia 20 es van projectar en la secció oficial Coup de torchon i Naslednitsa po priamoi, alhora que es feia un homenatge a Francis Lai, en la de Nous Realitzadors Pestañas postizas d'Enrique Belloch i La vraie histoire de Gérard Lechômeur de Joaquín Lledó, i per la nit es projectà Les uns et les autres de Claude Lelouch.^[6][7] El dia 21 ho foren L'espantaocells i Fitzcarraldo de la secció oficial, així com Alsino y el cóndor de Miguel Littín.^[8] El 22 ho foren les espanyoles Pares y nones i Mientras el cuerpo aguante, que foren eclipsades per la projecció de Missing de Costa Gavras a les seccions paral·leles.^[9] El 23 es van projectar Heatwave i Objectiu mortal, alhora que s'anunciava que finalment Gloria Swanson no vindria.^[10] El 24 es va fer un homenatge a Joan Fontaine^[11] i es van projectar Demonios en el jardín de la secció oficial, i Gli occhi, la bocca de Marco Bellocchio, a la secció Homenatges, ambdues protagonitzades per Ángela Molina.^[12] El 25 es van projectar Laberinto de pasiones de Pedro Almodóvar i Cain at Abel a la secció oficial, i la italiana Grog de Francesco Laudalio i la francesa La Côte d'amour de Charlotte Dubreuil a la de nous realitzadors.^[13][14] El dia 26 es va projectar Oltre la porta i es van entregar els premis. De les 26 pel·lícules presentades a la secció "Nous realitzadors", a més de la guanyadora Sciopèn, va destacar Volver de David Lipszyc, Héctor, el estigma del miedo de Carlos Pérez Ferré i el curtmetratge Picasso nuestro de Maria Lluïsa Borràs i González. En acabar el festival es van produir incidents davant el Victoria Eugenia Antzokia quan s'hi van concentrar 150 persones, llençaren al riu les banderes dels Estats Units i Espanya i van fer crits a favor d'ETA i de l'amnistia.^[15]

• Premi de la Crítica Internacional: periodistes acreditats.
• Premi Nous Realitzadors: Mario Vargas Llosa, Fernando Colomo, Romà Gubern, Ricard Muñoz Suay i Carlos Velo Cobelas.

• Edurne, modista bilbaína (1924) de Telesforo Gil
• El emigrado (1946) de Ramón Torrado Estrada
• El golfo (1917) de Josep de Togores i Muntades
• El vagabundo y la estrella (1960) de José Luis Merino Boves i Mateo Cano.
• Los ojos perdidos (1966) de Rafael García Serrano
• Luna de verano (1958) de Pedro Lazaga
• Pacto de silencio (1949) d'Antonio Fernández-Román
• Pasajes tres (1961) de Javier Aguirre Fernández
• Pierna creciente, falda menguante (1970) de Javier Aguirre Fernández
• También hay cielo sobre el mar (1955) de José María Zabalza
• Yo no soy un asesino (1963) de José María Zabalza

• Premi de la Crítica Internacional: Demonios en el jardín de Manuel Gutiérrez Aragón ( Espanya)^[17]
• Premi Alfonso Sánchez per a nous realitzadors: Sciopèn de Luciano Odorisio ( Itàlia)
• Premi OCIC: Fitzcarraldo de Werner Herzog ( Alemanya)
• Premi Ateneo Guipuzcoano: Coup de torchon de Bertrand Tavernier ( França)
• Premi Sociedad Fotográfica: Héctor, el estigma del miedo de Carlos Pérez Ferré ( Espanya)
• Premi de la Federació Internacional de Premsa Cinematogràfica: Grog de Francesco Laudalio ( Itàlia)
• Premi de la Creu Roja: ET, l'extraterrestre de Steven Spielberg ( Estats Units)

• 32è Festival Internacional de Cinema de Berlín
• 35è Festival Internacional de Cinema de Canes
• 39a Mostra Internacional de Cinema de Venècia

• Festival de Sant Sebastià 1982, al web del festival.
• Festival de Sant Sebastià 1982 a Filmaffinity